diumenge, 30 de setembre de 2012

EN BLANC I NEGRE...


"Interrumpió la lectura un poco incómoda, con la sensación de que  en lo que estaba leyendo había un cepo enterrado bajo la hojarasca de palabras, disimulado entre culos, tetas y pistolas, y listo para saltar si lo pisaba sin darse cuenta.
Bajo esas frases que contaban una violencia de mentira, había un daño verdadero, una trampa de la que no sabría soltarse si caía en ella. 
¿O no era para tanto? Quizá sólo se había quedado fría en el sofá, tumbada en pijama y descalza. La temperatura había bajado muy deprisa, tenía que encender el radiador y ponerse un jersey de lana, eso era todo [...] Se puso el jersey de lana, otro dedo de wisky y unos calcetines; bajó la persiana y subió la calefacción.
Carmen se consideraba una mujer con imaginación, pero sin fantasía, una mujer sensata, realista, razonable,incapaz de asustarse de sus propias figuraciones. Sabía dominarse y mantenía el sentido de la proporción [...] Los escritores inventaban, por supuesto, pero a partir de lo que tenían más a mano: su propia vida. Le llamaba la atención que Carlos escribiera algo tan violento y tan vulgar, pero eso tampoco significaba nada, no tenía por qué ser su cara oculta [...] El matrimonio es un espejo, siempre le descubre a uno algo de sí mismo que habría preferido no saber. Al vivir con alguien, como al escribir, uno se delata. Las historia que contamos también nos cuenta a nosostros nuestra propia historia, lo que no queríamos saber de nosotros mismos." (fragment pàg. 59-61)  




divendres, 28 de setembre de 2012

PER DOS PARELLS DE PEUS...

  


No camines delante de mí, puede que no te siga. 
No camines detrás de mí, puede que no te guíe. 
Camina junto a mí y sé mi amigo.

Albert Camus 


 

dijous, 27 de setembre de 2012

MARINERO


(lluna 26.09.2012)
 
¡Méceme, balandra de las estrellas!
¡Mi cabeza está cansada de olas!

Desde hace mucho tiempo busco un puerto,
mi cabeza está cansada de afectos:

de himnos, halagos, monstruos, caballeros
¡Mi cabeza está cansada de juegos!

Acostadme entre bosques y hierbas
mi cabeza está cansada de guerras...


Marina Tsvietáieva

dimecres, 26 de setembre de 2012

DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES


 

Recuperem la dignitat dels "mestres"

per Maite Salord

 

Mmmmmmmmmm...

 

334. Ciertas palabras son cofres que contienen las joyas más preciadas. Así, por ejemplo, que la esencia de las cosas sea exactamente igual al perfume de las cosas es al mismo tiempo una revelación y una metafísica de los sentidos: el ser es una cuestión de olfato.


Rafael Argullol

-pàg. 123 de El Cazador de Instantes-

dimarts, 25 de setembre de 2012

MATÍ DE TARDOR...

 
(Macarelleta, 23.09.2012)

Amb fils de seda
teixits amb tendresa
retorna la vida

Marta Sempere

dilluns, 24 de setembre de 2012

ESQUEIX


 Allargo la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la, plàcidament.
Tenc un esqueix de mi
per perllongar el batec
i el ritme dels teus passos.

Carme Rosanas


Hay genios que crean 
incluso cuando duermen

diumenge, 16 de setembre de 2012

TRESORS!


Entre la biblioteca de mi infancia y la biblioteca final, que es desde la que escribo ahora, han habido otras muchas bibliotecas en mi vida. Ahora habito la última.


Esther Tusquets

divendres, 14 de setembre de 2012

PORTES OBERTES...


(vinyeta de Quelibroleo.com)

La imaginació és més important
que el coneixement

Albert Einstein


dijous, 13 de setembre de 2012

"Em penso que seria un astronauta genial.
Per ser un bon astronauta cal ser intel·ligent i jo sóc intel·ligent. També cal entendre com funcionen los màquines i jo sóc bo a l'hora d'entendre com funcionen les màquines. També cal ser una persona disposada a estar tota sola en una nau espacial minúscula a milers i milers de quilòmetrs de distància de la superfície de la terra i no tenir atacs de pànic ni patir claustofòbia ni enyorar-se ni tornar-se boig. I a mi m'encanten els espais minúsculs sempre i quan ni hi hagi nin
gú més. Quan vull estar una estona sol de vegades em fico dins l'armari de l'escalfador que hi ha al lavabo i m'esmunyo darrere la caldera i tanco la porta al meu darrere i m'hi assec i passo hores pensant i això em fa sentir una gran calma.
Així doncs, hauria de ser un astronauta que viatgés tot sol o bé tenir un espai propi dins de la nau en què no hi pogués entrar ningú més [...] Hauria de parlar amb la gent del centre de control de la missió, però parlaríem a través d'una ràdio i un monitor de televisió, o sigui que no serien gent de veritat, i per tant desconeguts, sinó que tot plegat seria com jugar a un joc d'ordinador.
A més a més, tampoc no m'enyoraria perquè estaria envoltat d'un unt de coses que m'agraden, que són les màquines i els ordinador i l'espai exterior. I podria mirar per la finestreta de la nau espacial i saber que no hi hauria ningú a prop meu en milers i milers de quilòmetres, que és el que de vegades faig veure a les nits d'estiuquan m'ajec damunt la gespa i miro el cel i em poso les mans al costat dels ulls per no poder veure la tanca ni la xemeneia ni l'estenedor i puc fer veure que só a l'espai.
I l'únic que veuria serien les estrelles. I les estrelles só
n els llocs en què fa milers de milions d'anys es van fabricar les olècules de què està feta la vida [...] I si no em deixessin hi aniria igualment perquè seria un Somni Fet Realitat." (fragment pàg. 89-90)
Enllaç


dimecres, 12 de setembre de 2012




Las arrugas de la piel son ese algo indescriptible que procede del alma

Simone de Beauvoir

dimarts, 11 de setembre de 2012

LLIBRES!


"Els va adreçar un
a mirada solemne.
-M'agradaria preguntar-vos un per un què creieu que és un llibre -va continuar l'enviat del Ministeri-. Segur que obtendria respostes ben curioses. Però no sóc aquí per fer això, ni per perdre el temps. En realitat no m'interessa gaire el que cregueu. De fet, ja ho sé. En tinc prou de veure el que ha passat a la vostra biblioteca.- De s
obte va apujar el volum de la veu.- Hi ha qui pensa que els llibres no són sinó paper! Hi ha qui els col·loca al moble de la sala perquè facin bonic! Hi ha qui en compra alguns pel color del llom perquè faci joc amb les cortines! I la majoria creieu que són plen de lletres, i de coses avorrides, i d'històries que no us importen, tot i que en mireu algunes encara menys interessants cada nit al televisor de casa! Doncs sabeu què? Que no és així! -Va recalcar-ho apujant encara més el volum de la veu: -No és així!
-Els llibres -va dir a poc a poc el professor- parlen de persones que van existir en un temps passat i també d'éssers que tan sols són reals en la imaginació dels seus creadors. Els llibres són les formes d'art més vives de la història de la humanitat. Han estat escrits per persones que van consagrar-hi la seva existència per fer que la nostra fos una mica millor. Els llibres són la veritat, i els somnis, i la realitat, i la fantasia, i el coneixement, i l'entreteniment, i la pau, i la vida. Sí, la vida, perquè els llibres són vius, tenen ànima, cor, sentiments [...] Quan un llibre no és llegit, és com una persona que no viu, que es pans
eix... i mor. El mateix passa quan mor un llibre. Què passaria si ningú no llegís cap llibre? La resposta l'heu tingut a la vostra biblioteca, tancada i oblidada. Els vostres llibres s'han mort de tristesa, de soledat, completament abandonats... s'han marcit. Els vostres llibres s'han debilitat perquè ningú no els llegia, cap energia no n'ha recorregut les pàgines, les lletres, i al final s'han extingit per avorriment! Estaven tots bocabadats." (fragment pàg. 46-49)




Un és d'on neix, però també
de tots els llocs que estima.

L'unica pàtria és la vida.

Ponç Pons


diumenge, 9 de setembre de 2012

dijous, 6 de setembre de 2012

AL LLARG DE LA VIDA...



La literatura es mi utopía. No hay barrera de sentidos que me pueda quitar este placer. Los libros me hablan sin impedimentos de ninguna clase. Helen Keller

¿?



Péndulo
Cuando se extingue una ilusión, aparece otra.

Rafael Argullol

dimecres, 5 de setembre de 2012


"Rafael Cortes, Costura, signà el paper just en el moment en què la fosca de la nit acabava d'esbravar-se en la grisalla lívida de l'alba. Retut per l'esforc, no volguè llegir-lo i es tomba damunt el llit sense desvestir-se [...] Però no aconseguí més que aclucar els ulls perquè el cansament i la tensió acumulada durant tantes hores el desbarataven i el feien deixondir en lloc d'ajudar-lo a endormiscar-se. Ni tan sols convocant els records més admetents no aconseguí fer la son llépola, i, veient que era inútil anar-la a cercar perquè enlloc no la trobaria, s'aixecà disposat a encetar el dia amb el sol que despuntava. Es rentà a la ribella que li havia preparat la criada, s'afaità la barba, que ja li començava a blanquejar, pentinà els cabells cada vegada més esparsos, i es posà roba neta. Els fulls de paper doblegats en quatre plecs feien massa embalum a la butxaca dels calçons, i considerà que, encara que es protegia amb la valona, estaven més segurs sobre el seu pit, que cobria un gipó nou de color de sempenta de frare que na Joana li havia cosit. Amb la capa damunt les espatlles i el capell en una mà s'acomiadà [...] Els carrers de Ciutat, que, en aquella hora, els dies feiners eren plens de gent, ja que amb l'arribada del bon temps els selleters, boneters, sastres, cordellers i d'altres artesans sortien dels obradors foscos per treballar davant dels portals, estaven buits. Ni tan sols els captaires que dormien al ras havien matinat per esperar els fidels, camí de les esglésies, amb la cantinela dels seus resos i els responsos de les seves misèries. Costura, que els detestava, s'alegrà de no trobar-ne cap." (fragment pàg. 64-65)



dimarts, 4 de setembre de 2012

AL MEU PAÍS LA PLUJA

(Ciutadella 4.09.2012)


Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.


Raimon





dilluns, 3 de setembre de 2012

96

(Dalí -Museu Figueres)

Veo los paisajes soñados con la misma claridad con que contemplo los reales. Si me asomo a mis sueños es a alguna cosa real a lo que me asomo. Si veo pasar la vida, alguna cosa sueño.
Alguien dijo de alguien que para él las figuras de los sueños tenían la misma evidencia y relieve que las figuras de la vida. En mi caso, aunque comprenda que se me pudiera aplicar una frase similar, no la aceptaría. Las figuras de los sueños no son para mí iguales a las de la vida. Son paralelas. Cada vida -la de los sueños y la del mundo- tienen una realidad igual y propia, pero diferente. Como las cosas próximas y las cosas remotas. Las figuras de los sueños están próximas a mi, pero...

(pág. 117 del Libro del desasosiego)


Fernando Pessoa

diumenge, 2 de setembre de 2012

dissabte, 1 de setembre de 2012

SETEMBRE...


(Ciutadella, 1.09.2012)


14. Cuando aparece la tempestad es mejor empaparse con su lluvia, dejarse cegar por sus relámpagos, aguzar el oído para escuchar sus truenos. Ha venido a trastocar tu vida y de nada sirve lamentarse nostálgicamente por la bonanza perdida. Tras la tempestad, algo en ti habrá sido destruido, pero el aire será más puro y tu espíritu habrá quedado contagiado por su fuerza.


(pág. 35 de El cazador de instantes)

Rafael Argullol