Doncs, sí, el té.La Marta té la màgia de la poesia, en tot el que fa, en tot el que toca...Totalment d'acord!:)
La "conec" de fa poquet, però no en tenia cap dubte!Saps què penso? que quan guaiti per aquí, envermellirà i sortirà volant... i ja veuràs com no deixa cap comentari envers el seu poema.Una abraçada, Carme!
:) Una abraçada, Joana.
Havia deixat un comentari que s'ha esfumat...Intento reproduir-lo...Vermella com un tomàquet, si!Això és perque mireu amb bons ulls...I, si, sortiria volant, però em quedaré una estona amb vosaltres, que sou bona companyia.Una abraçada, joana, i un somriure ample!
Em pensava que no vindries...I me n'alegro moltísim d'haver-me equivocat!!!Una forta abraçada, Fanalet!:)paraula de pas: somriure
Doncs, sí, el té.
ResponEliminaLa Marta té la màgia de la poesia, en tot el que fa, en tot el que toca...
Totalment d'acord!
:)
La "conec" de fa poquet, però no en tenia cap dubte!
ResponEliminaSaps què penso? que quan guaiti per aquí, envermellirà i sortirà volant... i ja veuràs com no deixa cap comentari envers el seu poema.
Una abraçada, Carme!
:) Una abraçada, Joana.
ResponEliminaHavia deixat un comentari que s'ha esfumat...
ResponEliminaIntento reproduir-lo...
Vermella com un tomàquet, si!
Això és perque mireu amb bons ulls...
I, si, sortiria volant, però em quedaré una estona amb vosaltres, que sou bona companyia.
Una abraçada, joana, i un somriure ample!
Em pensava que no vindries...
ResponEliminaI me n'alegro moltísim d'haver-me equivocat!!!
Una forta abraçada, Fanalet!
:)
paraula de pas: somriure