Pense que tenia tanta raó...
Moltes vegades, malauradament, és així.
Quànta raó...!un petó, joana...:)
la vida, no deixa de ser un do que cal agrair... amb totes les seues conseqüències, és clar.Per sort, els moments bons són molt més que els "dolens"... :)idò, salut!
Pense que tenia tanta raó...
ResponEliminaMoltes vegades, malauradament, és així.
ResponEliminaQuànta raó...!
ResponEliminaun petó, joana...:)
la vida, no deixa de ser un do que cal agrair... amb totes les seues conseqüències, és clar.
ResponEliminaPer sort, els moments bons són molt més que els "dolens"... :)
idò, salut!