diumenge, 14 de novembre del 2010

EN UN MATÍ DE DIUMENGE...


La Tardor més inspiradora


El rellotge
un quart, dos quarts, tres quarts.


Passa, passeja, va a la feina.


Els arbres, fulles vermelles, grogues.
La fira, cotó de sucre, els cavallets.

Passa, passeja, torna de la feina.

Cafè, diari, diu
menge.

Capvespre i de sobte...

la nit.


Un quart, dos quarts, tres quarts,
el rellotge.

(Girona, novembre 2010)

2 comentaris:

  1. La paraula escrita roman.
    El verb "permanèixer" no consta en el meu diccionari.
    www.diccionari.cat

    ResponElimina
  2. Potser en el teu no. En el meu, que emprem sovint a les illes, sí
    dcvb.iecat.net/

    PERMANÈIXER v. intr. (castellanisme)
    || 1. Romandre, quedar en un lloc o situació o en una manera determinada; cast. permanecer. Qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis... li sia lícit... per tot lo temps que estarà y permanexerà, en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert, doc. a. 1618 (Col. Bof. viii, 537). Y robas per vestuaris de las tropas del real exèrcit quant permaneix lo mateix motiu, Const. Cat. 312. El palau permanexia en el major abandó, Rosselló Many. 167.
    || 2. (vulgarisme) Comparèixer, presentar-se (Tortosa). «Estàvem parlant d'ell i se mos va permanèixer davant».
    Etim.: pres del cast. permanecer, mat. sign. En l'accepció || 2 prové d'un creuament de comparèixer amb permanèixer || 1.

    Gràcies per la teva visita.
    Salutacions!

    ResponElimina