dilluns, 24 de setembre del 2012

ESQUEIX


 Allargo la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la, plàcidament.
Tenc un esqueix de mi
per perllongar el batec
i el ritme dels teus passos.

Carme Rosanas

a les

3 comentaris:

  1. fanal blau24 de setembre del 2012, a les 21:01

    Mira que n'és de bonic aquest poema... que avui me'l faig ben meu!
    Segur que a na Carme fins i tot li agradarà!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas24 de setembre del 2012, a les 21:39

    Ei!

    Quina il·lusió que m'ha fet!!

    I clar que m'agrada trobar-me a casa teva de convidada!

    Gràcies, preciosa, Joana! una abraçadeta ben tendra...

    ResponElimina
  3. joana24 de setembre del 2012, a les 23:02

    Gràcies a les dues. Voltros sou qui, en realitat, m'heu apropat la vostra poesia!

    Bon vespre!
    I un munt de somriures :)

    ResponElimina