(20.07.2014)
Portal obert a blaves llunyanies.
De tu em ve tot allò que tant em manca,
¿i ara què sóc sinó el ressò que em deixes
i vull sentir i escolto en cada cosa?
Davallo al mar i amb tu se m'aquieta.
La tarda ens omple les mans d'aigua viva.
Miquel Martí i Pol
Com anell al dit, aquest poema!
ResponEliminaUn petó, polida!
"L'Auster Pol" és sempre certer ;)
ResponEliminaBon dilluns!