ESTIU...

Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre

(fragment)
Miquel Martí i Pol

ESTIU

 Girona 24.06.2013

Ara és el temps d'estimar pels camins, 
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora 
i a l'ombra dels vells arbres, 
a les fonts mig perdudes, 
allí on el bosc és més íntim.
 

Ara és el temps de seure pels carrers 
a parlar de futbol i de dones, 
havent sopat, 
formant grup a l'escassa voravia 
i veure com les noies 
travessen el carrer abans d'arribar 
i passen i s'allunyen 
una mica porugues.
 

Ara és el temps dels fusters i dels paletes, 
temps de cantar tot treballant 
a ple sol, 
oblidant el risc de les bastides, 
oblidant l'esforç 
i la monotonia de la feina i del viure.
 

Ara és el temps de passejar amb les nenes 
i la senyora que porta guants blancs 
per amagar els estralls del lleixiu, 
a la tarda del diumenge, 
per l'ampla carretera vorejada de plàtans 
dient adéu-siau a tothom 
amb un gran gest del cap 
i envejant la muller dels que passen.
 

Ara és el temps de les dones que cusen 
a la penombra de les entrades 
i s'adormen sovint damunt la feina, 
i és el temps dels homes que fan la sesta 
al racó més fosc de la casa 
a les tardes de sol, 
quan als carrers hi ha un silenci feixuc 
i fa una calor despòtica.

Ara és l'estiu, 
l'estiu massís i una mica absurd 
però intensament bell, 
que arriba sobtadament 
una nit qualsevol de principis de juny 
i que se'n va, també sobtadament, 
una nit qualsevol de finals de setembre. 

 Miquel Martí i Pol

  

PUNTUAL...

He desat al calaix la ruda: se'm podria
a les butxaques i al clos de la falda.
Pels descosits sobreeixia, i pels sets...,
i els he embastats amb agullers de pluja.

L'he desada al calaix: potser les arnes
de l'estiu en faran, d'esme, pastura.
Mentre, triomfaran les fulles noves
al jardí que s'espiga dins de casa.

Sí, he desat la ruda i el reclam
que obria portes als cavalls de l'ordre.
I els daus m'han atorgat laq clau oberta
de la revolta, el vi de l'aventura.

He desat al calaix la ruda. I he afirmat
la deu des d'on s'esbalça la tempesta de l'heura.

Maria-Mercè Marçal

Tot coincidint amb el
dia de la música

BENVINGUT...

VERANO

Allí donde el cucú
desapareció
hay una isla

Templo de Suma
oigo las flautas antiguas
desde la sombra de un árbol

Puente suspendido
a las plantas trepadoras
se aferran nuestras vidas

El primer melón
lo cortamos en cuatro
¿o bien en tajadas?

La primavera pasa
lloran los pájaros y
son lágrimas los ojos de los peces

Matsuo Basho

MÚSICA I ESTIU...EL MATEIX DIA

Dia de la música

DOS VECES LA MISMA MELODÍA

Absuelto por la música,
emerjo del Jordán del contrapunto
limpio de pasado:
Todo ante mí, como ante Dios , presente.
Ahora
esa fuga
de lo que se deslíe
en la pura corriente de la vida,
es imposible ya:
la refrena
-y tú no lo creías-
con firmeza un violín,
y todo permanece
no en la memoria de un ayer ya muerto,
sino en su terco, reiterado canto.
Tranquilo, corazón; en tus dominios
-así como lo oyes-,
lo que fue sigue siendo y será para siempre.

Ángel González


>>>>>>>><<<<<<<<

Estiu

Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.

Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.

Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.

Miquel Martí i Pol