"Impulsats pels nostres desigs i necessitats, hem d'organitzar plans de vida, i d'aquesta operació depenen en gran manera els nostres èxits o fracassos vitals. Cal seleccionar entre plans contradictoris, organitzar plans simultanis (compatibilitzar la vida laboral i la familiar, per exemple) o fer plans compartits (un amor, un treball, una acció política).
Ens enfrontem contínuament a tres problemes: no sé què fer; sé el que vull fer, però no sé com; sé com, però no goso fer-ho. Tots tenim un projecte inevitable i inevitablement gandul: volem ser feliços. El que no sabem és mitjançant quins projectes podem concretar aquesta aspiració difosa. L'elecció de fites és una de les més delicades operacions de la intel·ligència [...] Ginzberg ha elaborat una teoria: nens i adolescent travessen tres etapes de selecció: l'etapa de la fantasia, l'etapa dels assaigs i l'etapa realista. Aquesta darrera representa la maduresa, però com es pot assolir?
Molts fracasos arriben perquè las fites que emprenem són impossibles en si o impossibles per a nosaltres. No es pot ser omnipotent, ni fer una truita sense rompre els ous abans. Sartre creia que era impossible mantenir les mans netes davant la injustícia. Camus va explicar a La pesta la història d'un escriptor que va fracassar perquè volia aconseguir la frase perfecta. Quan va morir es va trobar un bagul ple de variacions. La frase, escrita mil vegades i mil vegades rebutjada, deia en una de les seves versions: "En un bonic matí del mes de maig, una elegant amazona recorria en una superba euga baixa les avingudes florides del bosc de Bolonya". L'insatisfet autor explica així el que pensa de la frase: "Això no és més que una aproximació. Quan la meva frase tengui el moviment mateix d'aquest passeig al trot, un, dos, tres, aleshores la resta serà més fàcil i sobretot la il·lusió serà tan gran des del principi que farà possible que diguin: "Cal treure's el barret". (fragment pàg. 121-122)
