ABRIL

 aquarel·la Andreu Torres

 

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil. 

Amb pluja, roses i llibres 
celebrem la festa gran, 
que ningú no en quedi fora, 
ni els d'ara ni els qui vindran; 
els d'ara, per fer patxoca 
al costat de l'alt patró, 
els qui vindran, per si toca 
d'afegir-hi més saó, 
perquè sant Jordi se senti 
sempre ben acompanyat 
i ens ajudi, als uns i als altres, 
a poder guanyar el combat 
que fa tants segles que dura 
i encara no s'ha acabat. 

Per això, quan l'abril pinta 
tots els marges de color 
i fa les nits molt més tèbies 
i el cel més encisador, 
convé que tots, nois i noies, 
cantem ben fort la cançó: 

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil.  

Miquel Martí i Pol

IN MEMORIAM

aquarel·la Andreu Torres

Las cosas tienen vida propia, 

todo es cuestión de despertarle el ánima.

Gabriel García Márquez

Mmmmm...

aquarel·la Andreu Torres

La literatura es mucho más que contar una historia. Es algo que tiene que dejar un eco en el lector, un rumor que le acompañe.  

Gonçalo M. Tavares

 

EN EL TEMPS...

  

La vida és com un mural en què tothom 
posa una pinzellada i després marxa; 

i el mural continua

Joan Margarit 

escenes cultura talaiòtica

aquarel·les Andreu T.

IN MEMORIAM

  (Andreu T.)
 

  No existe la libertad, 

sino la búsqueda de la libertad, 

y esa búsqueda es la que nos hace libres

Carlos Fuentes

(1928-2012)

PAISAJE ESTIVAL

(Andreu T.)

Lagartija en la tapia... Fuente seca.

Cardo abrasado, ceniza,

vidrio ahumado,

amapola en el tallo peludo...

Corre una estrella...

El grillo canta oculto.

Y la arboleda dice

una frase, una sola. Y vuelve

a quedarse callada.

¿Luciérnaga o rocío?

Asierra la cigarra

el silencio.

Entre los tallos del jardín, sabemos

-verde también- la víbora.

Manuel Machado

UN PARELL

(llapis - Andreu T.)

Caminar tota una vida
et porta a preguntar si quatre passes
et fan el pes. Però no hi ha altre canvi
i veus a trossos sota tanta pluja
els vespres de la vida en un sol vespre
i el sol que es repeteix en mils de gotes.

Joan Brossa


 

EL CAMÍ QUE NO FAIG

 

(aquarel·la Andreu T.)

Passejaria amb tu per una vella

ciutat desconeguda i m'hi perdria.

Ara em perdo també, sense ni moure'm,

i em cansa molt el camí que no faig

i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,

transcorre absurdament entre foteses

i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's

l'ombra del jo tenaç i reptador

que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, malencònic,

poder passejar amb tu per una vella

ciutat desconeguda, sense rumb,

i perdre'm pels carrers més solitaris.

Miquel Martí i Pol   
 

 

(sargantana - aquarel·la Andreu T.)

Sol, de vella, atzarosa solitud,

que descobreixo cada cop que miro

temorós dintre meu, ara només

tinc ulls per escrutar dunes llunyanes

d'aquest sorral del temps que no té límits.

A ponent deu haver-hi algun ocell

que encara vola en cercles, desesmat,

cada cop que el recordo. Fidelíssim,

reprodueix imatges i figures

trastocades pels anys i per l'oblit.

A llevant no hi ha res. Ho hi ha llevant.

Un fals horitzó blau de frontera

de no sé quin desig que ni turmenta

de tan vague i distant. Mentrestant, jo,

procliu a la desfeta, però encara

raonablement foll, mig represento

mig visc l'estrany paper de solitari

confinat en un àmbit que ell mateix

s'ha imposat per mirar de sobreviure.

Miquel Martí i Pol

COUPERIN, A L'HIVERN

(Son Saura - aquarel·la Andreu T.)

Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.

Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.

Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.

Màrius Torres