ANYS...

"La descoberta de la lectura fou una de les coses més importants i millors que m'han passat a la vida. No sols perquè ja no necessitava que em llegissin, sinó perquè podia llegir el que em vingués de gust. A ca nostra hi havia una bona biblioteca on m'agradava molt entrar. Feia olor de tabac de pipa, que solia fumar mon pare, alternant-lo amb el dels havans, i de cuiro, una olor cordial, càlida, que a mi me pareixia agomboladora.

Les llibreries arribaven fins al sostre i a les lleixes els llibres eren endreçats per matèries i després per autors. De seguida vaig anar cap als de literatura i vaig començar a mirar els lloms i agafar els que quedaven a la meva alçada. M'agradava sopesar-los i obrir-los per qualsevol plana i mirar si hi havia alguna senya, un paper que hagués servit de punt, una nota a llapis, un simple subratllat o una flor [...] Jo preferia els volums petits, per això entre aquells llibres d'autors que començaven per les darreres lletres de l'abecedari i que quedaven a la meva alçada, vaig agafar Valle-Inclán: Sonata de otoño [...] Amb el llibre a les mans vaig sortir de la biblioteca i me'n vaig anar a un racó a llegir. No vaig entendre quasi res però m'entusiasmà com les paraules s'escometien i unes cridaven les altres per fer música. Encara record l'encís d'alguna frase [...] Ja no hi havia classe i jo campava per la casa al meu aire, amb el llibre a la mà. De la Sonata de otoño vaig passar a la Sonata de estío però no la vaig poder acabar. Mon pare, escandalitzat, me la va agafar per prohibir-me'n la lectura, després de preguntar-me d'on l'havia treta i renyar-me molt per llegir qualsevol cosa sense demanar-li permís.

A partir d'aquell dia la biblioteca restà tancada amb clau. Mon pare m'inoculà el virus de la lectura i alhora me la va prohibir. Al llarg de la meva vida m'han preguntat moltes vegades què faria jo per tal que la gent s'aficionés a llegir i sempre he contestat el mateix: prohibir la lectura. Amb mi, al manco, va funcionar." (fragment pàg. 90-92)

(més)

Carme Riera

"Rafael Cortes, Costura, signà el paper just en el moment en què la fosca de la nit acabava d'esbravar-se en la grisalla lívida de l'alba. Retut per l'esforc, no volguè llegir-lo i es tomba damunt el llit sense desvestir-se [...] Però no aconseguí més que aclucar els ulls perquè el cansament i la tensió acumulada durant tantes hores el desbarataven i el feien deixondir en lloc d'ajudar-lo a endormiscar-se. Ni tan sols convocant els records més admetents no aconseguí fer la son llépola, i, veient que era inútil anar-la a cercar perquè enlloc no la trobaria, s'aixecà disposat a encetar el dia amb el sol que despuntava. Es rentà a la ribella que li havia preparat la criada, s'afaità la barba, que ja li començava a blanquejar, pentinà els cabells cada vegada més esparsos, i es posà roba neta. Els fulls de paper doblegats en quatre plecs feien massa embalum a la butxaca dels calçons, i considerà que, encara que es protegia amb la valona, estaven més segurs sobre el seu pit, que cobria un gipó nou de color de sempenta de frare que na Joana li havia cosit. Amb la capa damunt les espatlles i el capell en una mà s'acomiadà [...] Els carrers de Ciutat, que, en aquella hora, els dies feiners eren plens de gent, ja que amb l'arribada del bon temps els selleters, boneters, sastres, cordellers i d'altres artesans sortien dels obradors foscos per treballar davant dels portals, estaven buits. Ni tan sols els captaires que dormien al ras havien matinat per esperar els fidels, camí de les esglésies, amb la cantinela dels seus resos i els responsos de les seves misèries. Costura, que els detestava, s'alegrà de no trobar-ne cap." (fragment pàg. 64-65)

Carme Riera

FELICITATS!

Carme Riera

(més si clikeu damunt es llibre aquí)

"El primer que féu el professor Bellpuig en tornar al seu despatx fou buscar la fotografia d'Iliescu que figurava a la llista de classe. L'asignatura que Bellpuig impartia als erasmus era una mena de calaix de sastre xinès. Sota el nom de "Cultura espanyola", tant els podia parlar de Velázquez com de la paella velnciana, d'Almodovar o de Cervantes... L'havia agafada per una qüestió de quadrar l'horari i perquè sentia curiositat per saber si l'opinió dels joves europeus sobre Espanya era diferent de la que tenien els estudiants extrangers de la seva època o si encara es pensaven que era un país de toros, faralaes i castañuelas, en exclusiva... Per això sovint interrumpia el seu discurs per demanar als estudiants els seus punts de vista. Provà de fer memòria i li va semblar recordar que Iliescu havia intervengut dues o tres vegades i que li havia parescut un noi intel·ligent, més culte que la resta [...] Obrí el calaix. Mentre buscava els papers de l'Iliescu evocà les cares de perplexitat dels que seguien la seva explicació sobre pintura barroca, tema del primer exercici que els posà, en comparar mitjançant un Power Point els bodegons de Zurbarán i els d'un pintor alemany que l'entusiasmava, Georg Flegel, sobre el qual preparava una conferència amb el títol "Natura quasi morta" per a un cicle de Caixa Forum [...] Ara, mentre repassava els exercicis comprovà que quasi tots els alumnes feien esment que als bodegons de Zurbarán no hi havia elements fastigosos. Però només un, en efecte, Iliescu, es referí a com podia interpretar-se la diferència. Tenia una lletra petita, punxeguda i recargolada. A Bellpuig li agradà la seva conclusió: "En certa manera, Flegel vol dir el mateix que la sentència clàssica: latet anguis in herba, entre l'herba s'amaga la serp... El contrapunt entre vida i mort no hi és, a Zurbarán, tot i que Eros i Tànatos solen caminar plegats. Zurbarán no en fa esment a les seves natures mortes o almenys a les que jo he pogut veure. He llegit que la pintura de Flegel pot ser considerada un antecedent de les vanitas, els quadres en els quals, per tal que recordem la nostra caducitat, apareix una calavera". Malgrat que tot el que Iliescu havia escrit podia estar copiat de qualsevol llibre, el fet d'haver-ho anat a buscar era indicatiu del seu interés i, a banda, estava ben expressat i denotava maduresa." (fragment p. 29-32)

Carme Riera

"ESCRIPTORA DE L'ANY 2010"

Carme Riera

VINT- I -VUIT ANYS DESPRÉS...

(més si clikeu damunt es llibre)


Carme Riera

Vols aprendre anglès?

(més si clikeu damunt es llibre)

Carme Riera (1948)

(més de Riera si clikeu damunt la foto)