ANYS...

"La descoberta de la lectura fou una de les coses més importants i millors que m'han passat a la vida. No sols perquè ja no necessitava que em llegissin, sinó perquè podia llegir el que em vingués de gust. A ca nostra hi havia una bona biblioteca on m'agradava molt entrar. Feia olor de tabac de pipa, que solia fumar mon pare, alternant-lo amb el dels havans, i de cuiro, una olor cordial, càlida, que a mi me pareixia agomboladora.

Les llibreries arribaven fins al sostre i a les lleixes els llibres eren endreçats per matèries i després per autors. De seguida vaig anar cap als de literatura i vaig començar a mirar els lloms i agafar els que quedaven a la meva alçada. M'agradava sopesar-los i obrir-los per qualsevol plana i mirar si hi havia alguna senya, un paper que hagués servit de punt, una nota a llapis, un simple subratllat o una flor [...] Jo preferia els volums petits, per això entre aquells llibres d'autors que començaven per les darreres lletres de l'abecedari i que quedaven a la meva alçada, vaig agafar Valle-Inclán: Sonata de otoño [...] Amb el llibre a les mans vaig sortir de la biblioteca i me'n vaig anar a un racó a llegir. No vaig entendre quasi res però m'entusiasmà com les paraules s'escometien i unes cridaven les altres per fer música. Encara record l'encís d'alguna frase [...] Ja no hi havia classe i jo campava per la casa al meu aire, amb el llibre a la mà. De la Sonata de otoño vaig passar a la Sonata de estío però no la vaig poder acabar. Mon pare, escandalitzat, me la va agafar per prohibir-me'n la lectura, després de preguntar-me d'on l'havia treta i renyar-me molt per llegir qualsevol cosa sense demanar-li permís.

A partir d'aquell dia la biblioteca restà tancada amb clau. Mon pare m'inoculà el virus de la lectura i alhora me la va prohibir. Al llarg de la meva vida m'han preguntat moltes vegades què faria jo per tal que la gent s'aficionés a llegir i sempre he contestat el mateix: prohibir la lectura. Amb mi, al manco, va funcionar." (fragment pàg. 90-92)

(més)

Carme Riera