ABRAÇADA

 L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, 
l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, 
l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.

Montserrat Roig

(vist a minimàlia)

 

20 ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG

Dibuix de na Carme

El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era el carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura..."

"Digues que m'estimes encara que sigui mentida"

més

Los novelistas somos las porteras de la literatura


Montserrat Roig

(més si clikeu damunt es llibre)

"De l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. Tot plegat ajuda a viure, que potser és l'afer més important [...] El novel·lista espanyol Juan Benet em va dir, tot imitant al seu adorat Faulkner, que si per escriure bé era necessari matar la mare, cremar la pròpia casa o violar la germana, doncs, que ell ho faria. Cada vegada m'hi embolicava més. No tan sols havia d'emborratxar-me totes les nits tenint com a meta una cirrosi irreversible, drogar-me o bé anar-me'n al llit amb la veïna que no en tenia cap culpa, sinó, que, a més, havia de quedar-me a casa, sense mare i forçar una de les meves cinc germanes -perquè Juan Benet, com Faulkner, no tenia en compte que també hi ha escriptores..., i aleshores, què, han de violar el germà? És a dir, per arribar a ser una bona escriptora, a construir "La inabastable pàgina ben feta", un conjunt de frases d'aquelles que no s'obliden, havia de portar una vida durísima i esgotadora. I, d'on trauria el temps per escriure, si tenia tanta feina per endevant? [...] Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Li va demanar Johnny Guitar a Joan Crawford. I ella li va contestar que l'estimava encara que fos mentida. Però mentre mentia, li deia la veritat. La mentida, és a dir, la literatura, és una droga. I, si ens falta, anem una mica penjats [...] L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic, que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura."

(pàg. 12-25)

Montserrat Roig

"EL SILENCI ERA UN ENEMIC..."

(més si clikeu damunt es llibre)

Montserrat Roig (1946-1991)