LES FULLES

 Ciutadella 23.09.2015

Diuen coses secretes a la terra ombrejada
i mulla la finestra
A les soques humides, a l'ardent nuvolada
A l'ocell que reposa fatigat del seu vol
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Ballen danses estranyes cap a cap de la branca.
La més vella es desprèn i del ball queda franca;
Pot rodar per la terra rondinant tant com vol.
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Cada dia fan festa de blau cel, de rosada,
de llisquents tremolors de la pluja perlada
del mosquit rondinaire i del feixuc cargol.
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Joana Raspall

 

IX

 Ciutadella 19.09.2015

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...

Maria-Mercè Marçal

ODA AL VERANO

Plaça d'Artruxt (24.07.2015)

Verano, violín rojo,
nube clara,
un zumbido
de sierra
o de cigarra
te precede,
el cielo
abovedado,
liso, luciente como
un ojo,
y bajo su mirada,
verano,
pez del cielo
infinito,
élitro lisonjero,
perezoso
letargo,
barriguita
de abeja,
sol endiablado,
sol terrible y paterno,
sudoroso
como un buey trabajando,
sol seco
en la cabeza
como un inesperado
garrotazo,
sol de la sed
andando
por la arena,
verano,
mar desierto,
el minero
de azufre
se llena
de sudor amarillo,
el aviador
recorre
rayo a rayo
el sol celeste,
sudor
negro
resbala
de la frente
a los ojos
en la mina
de Lota,

el minero
se restriega
la frente
negra,
arden
las sementeras,
cruje
el trigo,
insectos
azules
buscan
sombra,
tocan
la frescura,
sumergen
la cabeza
en un diamante.

Oh, verano
abundante,
carro
de
manzanas
maduras,
boca
de fresa
en la verdura, labios
de ciruela salvaje,

caminos
de suave polvo
encima del polvo,
mediodía,
tambor
de cobre rojo,
y en la tarde
descansa
el fuego,
el aire
hace bailar
el trébol, entra
en la usina desierta,
sube
una estrella
fresca
por el cielo
sombrío,
crepita
sin quemarse
la noche
del verano.

Pablo Neruda  


 

PUNT DE LLIBRE...

 

"Existir, habitar en la prosa del món, acceptar que no hi ha principis absoluts que ens indiquen què hem de fer ni quin és el camí correcte, perquè no hi ha camins, només viaranys que no porten enlloc. Existir, restar obert a (in)finites formes de ser, de configurar el món i la vida. Existir, suportar el vertigen dels intersticis que s'obren en el buit de les lleis, de les normes, dels costums. Existir, escoltar el silenci del sofriment que el soroll de la quotidianitat amaga."

(fragment de La lectura com a pregaria, Joan-Carles Mèlich)

ESTIU...

Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre

(fragment)
Miquel Martí i Pol

ORIGAMI...

 El milagro de la literatura 
consiste en doblar la vida

Andrés Trapiello

QUALSEVOL

Qualsevol cosa

que no t'allunyi gaire

del dia a dia.

Miquel Martí i Pol 

PARAULES

abandonats els jocs entre el tumult

i el vent entre la calma

la fosca ens feia seus

per la paraula única

d'una lluita amb arrels

en cada membre.

(fragment pàg. 27)

Francesc Garriga Barata

PER MOLTS D'ANYS, OLGA XIRINACS!

 Ciutadella, 11.05.2015

RELLOTGES I MECANISMES

DES de sempre m'han comptat les hores,

vaig néixer amb un rellotge biològic

i data de parada.

Jo no ho sabia ni ho havia demanat,

i me'l trobo que em porta de dret a la mort.

Batega com un rellotge de pared

i sense aquella precisió:

el de pared, impassible i perfecte.

Tots dos em regulen el temps,

tots dos porten sentències gravades

que no vull escoltar.

Tots dos m'empresonen,

em dicten la vida i els gestos,

M'atrapen, m'esbocinen i em maten.

 

(pàg. 20 de BALNEARI DEL NORD)

Olga Xirinacs

FINS I TOT EN DIUMENGE...

Pelussa, maig 2015

 

El pensament és la llavor de l'acció 

Ralph Waldo Emerson

ENFORA...

Far de Favàritx, 3.05.2015

Com un miratge,
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.

 

Miquel Martí i Pol

VERDS...

Des de les platges

d'aquella gran tendressa

refaig vells somnis.

Miquel Martí i Pol

Macarella, 2.05.2015

A MIG MATÍ...

Plaça des Born, 1.05.2015

El tiempo es invencible porque él mismo se destruye a cada instante

José Luis Sampedro

POSTA DE SOL AL MAR

Passeig Marítim 

(Ciutadella, 19.04.2015)

No tinguis por del sol, que fatalment

ha de morir, i ans de morir protesta.

Veuràs com de batalla fa requesta.

Com es dilata i com es va encenent.

Torna el núvol rosat i sangonent

i esbarria la púrpura en tempesta;

pinta les aigües com per dur-hi festa

i, més ferit, esclata més valent.

No et faci por! Veuràs com de seguida

s'acaba tot. Veuràs que salta i crida

i, encarcarant-se, com un rei covard,

la seva glòria de vermells esbomba

i, després, cau vençut dins de la tomba

indiferent i llisa de la mar.

Josep Maria de Sagarra

Ciutadella, abril 2015

La flor perdia
els seus colors magnífics;
jo contemplava
vanament el passatge
del meu jo per la terra.


Ono No Komachi

IN MEMORIAM

Fornells, 2015

CANCIÓN DE APRENDIZAJE

Sea Ulises tu guía

al viajar por tu vida, compañero.

Tapona tus oídos contra toda sirena,

átate al duro mástil de tu barca

pon rumbo a la aventura irrenunciable:

el viaje hacia ti mismo.

José Luis Sampedro

PRIMAVERA

Ciutadella abril 2015

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.

Gloria Fuertes

    

D'ANYS ENRERE...

  Algú ha de compondre i fabricar els discos per a poder-los escoltar a domicili, i algú ha d'escriure els llibres. 
Altrament, la vida domèstica, sense música ni lectura, 
a alguns se'ls faria difícilment tolerable.

 

Joan F. Mira 

(vist a minimàlia)

MOLT PERSONAL...

 

José Luis Sampedro

HIMNE A LA BELLESA

 Ciutadella març 2015


XXI

 

 ¿Surts de l’abisme o véns d’aquest cel insondable,
oh Bellesa d’esguard infernal i diví,
que el benifet i el crim vesses inextricable,
i per això podem comparar-te amb el vi?

L’alba neix als teus ulls i el capvespre s’hi ajoca;
espandeixes perfums com el vent cap al tard;
són un filtre els teus besos i una àmfora ta boca
que l’infant encoratge i fa l’heroi covard.

Surts d’una gorga negra o davalles dels astres?
El Destí, com un gos, et va seguint ullprès;
vas sembrant a l’atzar la joia i els desastres,
i tu ho governes tot i no respons de res.

Camines sobre els morts, i te’n burles, Bellesa;
dels teus joiells l’Horror no és pas el menys vistent,
i entre els millors penjulls, el Crim, en la nuesa
del teu ventre orgullós, dansa amorosament.

L’efímer ofuscat vola vers tu, candela,
crepita: “Beneïm l’atxa!”, diu commogut.
Sobre la seva amant l’enamorat que anhela,
té el fest d’un moribund que amoixa el seu taüt.

¿Que ens arribis del cel o de l’infern, què importa,
Bellesa! , monstre enorme, càndid, que mous a esglai,
si en tu l’ull i el somriure i el peu m’obren la porta
d’un Infinit que estimo, que no he conegut mai?

De Déu? Satan? Tant és! Àngel o bé Sirena,
tant és, si ets tu qui ens fas –fada d’ulls vellutats,
ritme, perfum, claror, reina que m’encadena!-
l’univers menys horrible i els instants menys pesats!

Charles Baudelaire