CONFLICTE...

"-Valdrà més que de moment no entrem en detalls. -Va obrir les dues mans en senyal de calma-. Aquest home es deia Alexander Peyton Cross i pertanyia als Monuments Men. No va esperar que li preguntés que era això. Són persones que intenten recuperar les obres d'art espoliades pels nazis durant la guerra, i que continuen amagades per mig Europa, en coves, soterranis o ja en col·leccions privades. Va venir a Barcelona seguint un rastre, probablement el d'un oficial alemany anomenat Klaus Heindrich. Segons la meva opinió, aquest tal Heindrich podria estar en possessió de disset quadres de grans pintors. L'altra opció és que aquests quadres estiguin ja en poder de Jacinto Rojas de Mena, però l'instint em diu que no és així, que és ell qui va darrere el nazi per aconseguir-los [...] És possible que en Klaus Heindrich estigui amagat a Barcelona; per això en Peyton era aquí. Enmig de tot aquest embolic apareix el nom d'un famós falsificador de documents, Fèlix Centells. Això lligaria amb la primera teoria: que en Heindrich busca la manera de sortir d'Espanya amb els quadre.

- Qui va matar l'anglès?

-Encara no ho sé -va mentir amb aplom-. Però estic segur que el van assassinar. Si la policia empara la falsedat del suïcidi és perquè hi ha algú molt poderós manipulant els fets.

- En Rojas de Mena?

-Suposo. Seria el més lògic. Avui l'he vist amb el camisari Amador.

L'Albert Mainat va xiular.

Els ulls se li van obrir un xic més.

-Això sembla una bomba -va sospirar.

-Ho és. D'una banda, al Règim no li convé la notícia que a Espanya es maten súbdits anglesos, de manera que un suïcidi és molt més convenient. I d'altra, si la mateixa policia menteix pel que fa al succés, és perquè hi ha interessos molt específics al voltant d'aquest afer.

-Com ara disset obres d'art milionàries.

-Exacte.

Van restar callats uns segons. L'Albert Mainat va tamborinar a la taula amb els dits de la mà dreta. La seva mirada es va perdre durant un instant en algun lloc imprecís.

-Tinc un altre nom, Ventura, i al seu costat la frase "Friday out" [...] 

- T'he robat massa temps -va dir posant-se dret.

- De cap manera. -El to del periodista  va ser sincer-.

És una història apassionant: nazis, quadres, uyn anglès mort, altes instàncies implicades..." (fragment pàg. 138-140)

Jordi Sierra i Fabra

LLIBRES!

"Els va adreçar una mirada solemne.
-M'agradaria preguntar-vos un per un què creieu que és un llibre -va continuar l'enviat del Ministeri-. Segur que obtendria respostes ben curioses. Però no sóc aquí per fer això, ni per perdre el temps. En realitat no m'interessa gaire el que cregueu. De fet, ja ho sé. En tinc prou de veure el que ha passat a la vostra biblioteca.- De sobte va apujar el volum de la veu.- Hi ha qui pensa que els llibres no són sinó paper! Hi ha qui els col·loca al moble de la sala perquè facin bonic! Hi ha qui en compra alguns pel color del llom perquè faci joc amb les cortines! I la majoria creieu que són plen de lletres, i de coses avorrides, i d'històries que no us importen, tot i que en mireu algunes encara menys interessants cada nit al televisor de casa! Doncs sabeu què? Que no és així! -Va recalcar-ho apujant encara més el volum de la veu: -No és així!
-Els llibres -va dir a poc a poc el professor- parlen de persones que van existir en un temps passat i també d'éssers que tan sols són reals en la imaginació dels seus creadors. Els llibres són les formes d'art més vives de la història de la humanitat. Han estat escrits per persones que van consagrar-hi la seva existència per fer que la nostra fos una mica millor. Els llibres són la veritat, i els somnis, i la realitat, i la fantasia, i el coneixement, i l'entreteniment, i la pau, i la vida. Sí, la vida, perquè els llibres són vius, tenen ànima, cor, sentiments [...] Quan un llibre no és llegit, és com una persona que no viu, que es panseix... i mor. El mateix passa quan mor un llibre. Què passaria si ningú no llegís cap llibre? La resposta l'heu tingut a la vostra biblioteca, tancada i oblidada. Els vostres llibres s'han mort de tristesa, de soledat, completament abandonats... s'han marcit. Els vostres llibres s'han debilitat perquè ningú no els llegia, cap energia no n'ha recorregut les pàgines, les lletres, i al final s'han extingit per avorriment! Estaven tots bocabadats." (fragment pàg. 46-49)

Jordi Sierra i Fabra

Hay dos tipos de escritores, los que escriben
historias y los que las explican. Yo soy de
los últimos, me encanta explicarlas.
Soy un cuentacuentos

Jordi Sierra i Fabra

AMB LA MÚSICA COM A RERAFONS...

(més si clikeu damunt es llibre)

" Estaba apoyado en la pared lateral, sosteniendo una botella de cerveza con aire ausente, despistado, la mirada perdida en ninguna parte y el semblante neutro. De vez en cuando, de forma maquinal, se llevaba la botella a los labios y tomaba un sorbo [...] Y se acercó a él. Fue por la camiseta, por Led Zeppelin, nada más. Costaba encontrar a un igual [...]

- Hola.

- ¿Te gustan? - Tetxu señaló la camiseta. Por delante se veía el anagrama del grupo, la imagen de los cuatro miembros, y abajo de nuevo el lema "European Tour' 73". Estaba toda descolorida, algo ajada, pero sin duda eso le daba aún más el sabor de lo auténtico, la magia de su historia.

- Es algo más que eso. Fueron los mejores.

- Opino lo mismo...

- Me llamo Tetxu -dijo él.

- Yo Carlos.

Sus manos también se encontraron en medio de su espacio. El apretón fue cálido, fuerte. Como la música de su grupo favorito." (pág. 14-15)

Jordi Sierra i Fabra

L'article "La muñeca viajera" de César Aira el va empènyer a escriure aquesta història.

(més si clikeu damunt es llibre)

"No sabia com parlar a una nena. I encara menys a una nena que plorava perquè acabava de perdre la seua nina [...] La situació era real. La relació d'una nena amb la seua nina és de les més fortes de l'univers. I llavors, de sobte, Frank Kafka va quedar de pedra. La solució era ben sencilla per al seu cervell d'escriptor [...] La teua nina no s'ha perdut va dir Kafka alegrement. Se n'ha anat de viatge!". (pàg. 19-21)

(més si clikeu damunt la foto)

Jordi Sierra i Fabra