LES FULLES

 Ciutadella 23.09.2015

Diuen coses secretes a la terra ombrejada
i mulla la finestra
A les soques humides, a l'ardent nuvolada
A l'ocell que reposa fatigat del seu vol
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Ballen danses estranyes cap a cap de la branca.
La més vella es desprèn i del ball queda franca;
Pot rodar per la terra rondinant tant com vol.
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Cada dia fan festa de blau cel, de rosada,
de llisquents tremolors de la pluja perlada
del mosquit rondinaire i del feixuc cargol.
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Joana Raspall

 

IX

 Ciutadella 19.09.2015

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...

Maria-Mercè Marçal

ODA AL VERANO

Plaça d'Artruxt (24.07.2015)

Verano, violín rojo,
nube clara,
un zumbido
de sierra
o de cigarra
te precede,
el cielo
abovedado,
liso, luciente como
un ojo,
y bajo su mirada,
verano,
pez del cielo
infinito,
élitro lisonjero,
perezoso
letargo,
barriguita
de abeja,
sol endiablado,
sol terrible y paterno,
sudoroso
como un buey trabajando,
sol seco
en la cabeza
como un inesperado
garrotazo,
sol de la sed
andando
por la arena,
verano,
mar desierto,
el minero
de azufre
se llena
de sudor amarillo,
el aviador
recorre
rayo a rayo
el sol celeste,
sudor
negro
resbala
de la frente
a los ojos
en la mina
de Lota,

el minero
se restriega
la frente
negra,
arden
las sementeras,
cruje
el trigo,
insectos
azules
buscan
sombra,
tocan
la frescura,
sumergen
la cabeza
en un diamante.

Oh, verano
abundante,
carro
de
manzanas
maduras,
boca
de fresa
en la verdura, labios
de ciruela salvaje,

caminos
de suave polvo
encima del polvo,
mediodía,
tambor
de cobre rojo,
y en la tarde
descansa
el fuego,
el aire
hace bailar
el trébol, entra
en la usina desierta,
sube
una estrella
fresca
por el cielo
sombrío,
crepita
sin quemarse
la noche
del verano.

Pablo Neruda  


 

LLIBRES!

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

ESTIU...

Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre

(fragment)
Miquel Martí i Pol

IN MEMORIAM

 Intimidad

 

En el corazón de la mina más secreta,
En el interior del fruto más distante,
En la vibración de la nota más discreta,
En la caracola espiral y resonante,

En la capa más densa de pintura,
En la vena que en el cuerpo más nos sonde,
En la palabra que diga más blandura,
En la raíz que más baje, más esconda,

En el silencio más hondo de esta pausa,
Donde la vida se hizo eternidad,
Busco tu mano y descifro la causa
De querer y no creer, final, intimidad.

José Saramago

 

QUALSEVOL

Qualsevol cosa

que no t'allunyi gaire

del dia a dia.

Miquel Martí i Pol 

PARAULES

abandonats els jocs entre el tumult

i el vent entre la calma

la fosca ens feia seus

per la paraula única

d'una lluita amb arrels

en cada membre.

(fragment pàg. 27)

Francesc Garriga Barata

PER MOLTS D'ANYS, OLGA XIRINACS!

 Ciutadella, 11.05.2015

RELLOTGES I MECANISMES

DES de sempre m'han comptat les hores,

vaig néixer amb un rellotge biològic

i data de parada.

Jo no ho sabia ni ho havia demanat,

i me'l trobo que em porta de dret a la mort.

Batega com un rellotge de pared

i sense aquella precisió:

el de pared, impassible i perfecte.

Tots dos em regulen el temps,

tots dos porten sentències gravades

que no vull escoltar.

Tots dos m'empresonen,

em dicten la vida i els gestos,

M'atrapen, m'esbocinen i em maten.

 

(pàg. 20 de BALNEARI DEL NORD)

Olga Xirinacs

ENFORA...

Far de Favàritx, 3.05.2015

Com un miratge,
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.

 

Miquel Martí i Pol

VERDS...

Des de les platges

d'aquella gran tendressa

refaig vells somnis.

Miquel Martí i Pol

Macarella, 2.05.2015

IN MEMORIAM

   

VOCES

Voces ideales y amadas
de aquellos que murieron, o de aquellos que han
desaparecido para nosotros como los muertos.
A veces hablan en nuestros sueños;
a veces las escucha nuestro espíritu en el pensamiento.
Y con su rumor por un instante retornan
ecos de la primera poesía de la vida nuestra -
como una música, en la noche, lejana, que se apaga.

K. Kavafis

 

IN MEMORIAM

  

  

A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

 

Uns pins massa sensibles es revinclen

deixant sentir com se saben patètics

mentre compleixen aquest deure líric

d'expressió del vent, que arriba net.

Les arrels cruixen sordes, i les branques

exulten de dolor, per proclamar

que és greu que bufi l'esperit. El vent,

quan surt del bosc, va tot podrit de queixes. 

Gabriel Ferrater

 

ABRIL

 aquarel·la Andreu Torres

 

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil. 

Amb pluja, roses i llibres 
celebrem la festa gran, 
que ningú no en quedi fora, 
ni els d'ara ni els qui vindran; 
els d'ara, per fer patxoca 
al costat de l'alt patró, 
els qui vindran, per si toca 
d'afegir-hi més saó, 
perquè sant Jordi se senti 
sempre ben acompanyat 
i ens ajudi, als uns i als altres, 
a poder guanyar el combat 
que fa tants segles que dura 
i encara no s'ha acabat. 

Per això, quan l'abril pinta 
tots els marges de color 
i fa les nits molt més tèbies 
i el cel més encisador, 
convé que tots, nois i noies, 
cantem ben fort la cançó: 

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil.  

Miquel Martí i Pol

POSTA DE SOL AL MAR

Passeig Marítim 

(Ciutadella, 19.04.2015)

No tinguis por del sol, que fatalment

ha de morir, i ans de morir protesta.

Veuràs com de batalla fa requesta.

Com es dilata i com es va encenent.

Torna el núvol rosat i sangonent

i esbarria la púrpura en tempesta;

pinta les aigües com per dur-hi festa

i, més ferit, esclata més valent.

No et faci por! Veuràs com de seguida

s'acaba tot. Veuràs que salta i crida

i, encarcarant-se, com un rei covard,

la seva glòria de vermells esbomba

i, després, cau vençut dins de la tomba

indiferent i llisa de la mar.

Josep Maria de Sagarra

Ciutadella, abril 2015

La flor perdia
els seus colors magnífics;
jo contemplava
vanament el passatge
del meu jo per la terra.


Ono No Komachi

IN MEMORIAM

Fornells, 2015

CANCIÓN DE APRENDIZAJE

Sea Ulises tu guía

al viajar por tu vida, compañero.

Tapona tus oídos contra toda sirena,

átate al duro mástil de tu barca

pon rumbo a la aventura irrenunciable:

el viaje hacia ti mismo.

José Luis Sampedro

PRIMAVERA

Ciutadella abril 2015

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.

Gloria Fuertes

    

HIMNE A LA BELLESA

 Ciutadella març 2015


XXI

 

 ¿Surts de l’abisme o véns d’aquest cel insondable,
oh Bellesa d’esguard infernal i diví,
que el benifet i el crim vesses inextricable,
i per això podem comparar-te amb el vi?

L’alba neix als teus ulls i el capvespre s’hi ajoca;
espandeixes perfums com el vent cap al tard;
són un filtre els teus besos i una àmfora ta boca
que l’infant encoratge i fa l’heroi covard.

Surts d’una gorga negra o davalles dels astres?
El Destí, com un gos, et va seguint ullprès;
vas sembrant a l’atzar la joia i els desastres,
i tu ho governes tot i no respons de res.

Camines sobre els morts, i te’n burles, Bellesa;
dels teus joiells l’Horror no és pas el menys vistent,
i entre els millors penjulls, el Crim, en la nuesa
del teu ventre orgullós, dansa amorosament.

L’efímer ofuscat vola vers tu, candela,
crepita: “Beneïm l’atxa!”, diu commogut.
Sobre la seva amant l’enamorat que anhela,
té el fest d’un moribund que amoixa el seu taüt.

¿Que ens arribis del cel o de l’infern, què importa,
Bellesa! , monstre enorme, càndid, que mous a esglai,
si en tu l’ull i el somriure i el peu m’obren la porta
d’un Infinit que estimo, que no he conegut mai?

De Déu? Satan? Tant és! Àngel o bé Sirena,
tant és, si ets tu qui ens fas –fada d’ulls vellutats,
ritme, perfum, claror, reina que m’encadena!-
l’univers menys horrible i els instants menys pesats!

Charles Baudelaire

APUNT

Ciutadella març 2015

 La quietud com un estar en les coses,

i l'ordre per fer encara més intensa

la quietud.

Puc retrobar la pau

si em cerco en el mirall de les paraules.

Dins meu s'encalmen tota llei de sons;

fora hi ha els camps i el blau de les muntanyes

amb un fistó melangiós de núvols.

Miquel Martí i Pol

(19 de març 1929 - 11 de novembre 2003)