LLIBRES!

"Els va adreçar una mirada solemne.
-M'agradaria preguntar-vos un per un què creieu que és un llibre -va continuar l'enviat del Ministeri-. Segur que obtendria respostes ben curioses. Però no sóc aquí per fer això, ni per perdre el temps. En realitat no m'interessa gaire el que cregueu. De fet, ja ho sé. En tinc prou de veure el que ha passat a la vostra biblioteca.- De sobte va apujar el volum de la veu.- Hi ha qui pensa que els llibres no són sinó paper! Hi ha qui els col·loca al moble de la sala perquè facin bonic! Hi ha qui en compra alguns pel color del llom perquè faci joc amb les cortines! I la majoria creieu que són plen de lletres, i de coses avorrides, i d'històries que no us importen, tot i que en mireu algunes encara menys interessants cada nit al televisor de casa! Doncs sabeu què? Que no és així! -Va recalcar-ho apujant encara més el volum de la veu: -No és així!
-Els llibres -va dir a poc a poc el professor- parlen de persones que van existir en un temps passat i també d'éssers que tan sols són reals en la imaginació dels seus creadors. Els llibres són les formes d'art més vives de la història de la humanitat. Han estat escrits per persones que van consagrar-hi la seva existència per fer que la nostra fos una mica millor. Els llibres són la veritat, i els somnis, i la realitat, i la fantasia, i el coneixement, i l'entreteniment, i la pau, i la vida. Sí, la vida, perquè els llibres són vius, tenen ànima, cor, sentiments [...] Quan un llibre no és llegit, és com una persona que no viu, que es panseix... i mor. El mateix passa quan mor un llibre. Què passaria si ningú no llegís cap llibre? La resposta l'heu tingut a la vostra biblioteca, tancada i oblidada. Els vostres llibres s'han mort de tristesa, de soledat, completament abandonats... s'han marcit. Els vostres llibres s'han debilitat perquè ningú no els llegia, cap energia no n'ha recorregut les pàgines, les lletres, i al final s'han extingit per avorriment! Estaven tots bocabadats." (fragment pàg. 46-49)

Jordi Sierra i Fabra