"Rafael Cortes, Costura, signà el paper just en el moment en què la fosca de la nit acabava d'esbravar-se en la grisalla lívida de l'alba. Retut per l'esforc, no volguè llegir-lo i es tomba damunt el llit sense desvestir-se [...] Però no aconseguí més que aclucar els ulls perquè el cansament i la tensió acumulada durant tantes hores el desbarataven i el feien deixondir en lloc d'ajudar-lo a endormiscar-se. Ni tan sols convocant els records més admetents no aconseguí fer la son llépola, i, veient que era inútil anar-la a cercar perquè enlloc no la trobaria, s'aixecà disposat a encetar el dia amb el sol que despuntava. Es rentà a la ribella que li havia preparat la criada, s'afaità la barba, que ja li començava a blanquejar, pentinà els cabells cada vegada més esparsos, i es posà roba neta. Els fulls de paper doblegats en quatre plecs feien massa embalum a la butxaca dels calçons, i considerà que, encara que es protegia amb la valona, estaven més segurs sobre el seu pit, que cobria un gipó nou de color de sempenta de frare que na Joana li havia cosit. Amb la capa damunt les espatlles i el capell en una mà s'acomiadà [...] Els carrers de Ciutat, que, en aquella hora, els dies feiners eren plens de gent, ja que amb l'arribada del bon temps els selleters, boneters, sastres, cordellers i d'altres artesans sortien dels obradors foscos per treballar davant dels portals, estaven buits. Ni tan sols els captaires que dormien al ras havien matinat per esperar els fidels, camí de les esglésies, amb la cantinela dels seus resos i els responsos de les seves misèries. Costura, que els detestava, s'alegrà de no trobar-ne cap." (fragment pàg. 64-65)

Carme Riera