diumenge, 6 de setembre de 2009



(més si clikeu damunt es llibre)

"De l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. Tot plegat ajuda a viure, que potser és l'afer més important [...] El novel·lista espanyol Juan Benet em va dir, tot imitant al seu adorat Faulkner, que si per escriure bé era necessari matar la mare, cremar la pròpia casa o violar la germana, doncs, que ell ho faria. Cada vegada m'hi embolicava més. No tan sols havia d'emborratxar-me totes les nits tenint com a meta una cirrosi irreversible, drogar-me o bé anar-me'n al llit amb la veïna que no en tenia cap culpa, sinó, que, a més, havia de quedar-me a casa, sense mare i forçar una de les meves cinc germanes -perquè Juan Benet, com Faulkner, no tenia en compte que també hi ha escriptores..., i aleshores, què, han de violar el germà? És a dir, per arribar a ser una bona escriptora, a construir "La inabastable pàgina ben feta", un conjunt de frases d'aquelles que no s'obliden, havia de portar una vida durísima i esgotadora. I, d'on trauria el temps per escriure, si tenia tanta feina per endevant? [...] Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Li va demanar Johnny Guitar a Joan Crawford. I ella li va contestar que l'estimava encara que fos mentida. Però mentre mentia, li deia la veritat. La mentida, és a dir, la literatura, és una droga. I, si ens falta, anem una mica penjats [...] L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic, que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura."
(pàg. 12-25)