divendres, 31 d’octubre del 2014

MEDITERRANI...


 Ciutadella-Barcelona 31.10.2014

 Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea
te vas, pensando en volver,
eres como una mujer
perfumadita de brea
que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme...


(fragment Mediterráneo)

Joan Manuel Serrat


 

diumenge, 26 d’octubre del 2014

A QUATRE BANDES...


http://www.megustaleer.com/ficha/VT61246/paraules-a-mitges"A mi m'agrada molt llegir, em sembla que no t'ho havia dit mai, em va explicar, però ara vaig molt a poc a poc perquè els ulls se'm cansen. Vols que llegeixi en veu alta, vaig oferir-me jo. Em faries un favor molt gran, va fer ell am,b un somriure. En Gerard era tot somriures, havia arribat un punt en què tot li semblava meravellós, i em va dir que era feliç de veure'm al seu costat. El llibre era de contes, d'en Pere Calders. Vaig començar a llegir en veu alta. Durant tota la tarda de disabte i, a estones, el diumenge, vaig llegir molt. En Gerard i l'espectre escoltaven. Al final, vaig decidir posar-me al mig de tots dos i així tots dos em sentien bé. L'espectre no va dir res, però em va somriure.Jo no llegia. Només ho havia fet a l'escola perquè m'hi havien obligat, però no li trobava la gràcia a empassar-me lletres escrites quan podia anar al cinema o mirar la televisió. Però aquells últims dies d'en Gerard a l'hospital, vaig començar a llegir en veu alta per força i, quan vaig acabar aquell primer conte, vaig sentir un soroll estrany i era que l'espectre reia. I en Gerard el va mirar i també va riure, i llavors jo també, perquè realment el que explicava l'escriptor en aquell conte era una absurditat que, de tan absurda, era divertidísima. Hi vaig tornar amb un altre conte, i tots tres vam tornar a riure. A petits glops, vam anar fent [...] Calders els alegrava l'existència a ells i també me l'alegrava a mi. Jo no hauria dit mai que fos tan apassionant llegir [...] Cada vegada que em fico al llit em miro el llibre d'en Pere Calders. Just abans que el sedesin, ell havia escrit a dintre, per l'Albert, que he estimat tant. En Gerard sabia que em deixava un regal molt gran, que jo ni m'havia adonat que m'havia fet. No era el regal d'un llibre, era el regal de la lectura. Era una companyia que, a partir d'aquell moment i, gràcies a ell, tindria cada vegada més i amb més assidüitat. Una companyia que m'arrencaria de la meva solitud, perquè al cap de poc vaig descobrir que, quan es llegeix, no s'està mai sol." (fragment pàg. 132-135)  

http://www.escriptors.cat/autors/busquetsb/pagina.php?id_sec=1625

dissabte, 25 d’octubre del 2014

diumenge, 19 d’octubre del 2014

dissabte, 18 d’octubre del 2014

CINEMA...


¿Has oído decir que la respuesta más sencilla, 
a menudo, es la correcta?

dijous, 16 d’octubre del 2014

BOCINS...


http://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=2517"Porque hoy, Carmen, lo raro es no escribir, no ser humo de palabras escogidas. Y si, en el metro, en lugar de sus pequeñas terminales, llevaran libretas y bolígrafo o cuadernos Claire Fontaine; y si cada vez que pulsan, o pulsamos, enviar, tuitear o responder, nos agolpáramos en fila con nuestros mensajes tras los buzones amarillos, el mundo se habría vuelto más martingaitiano todavía, y cómo te ibas a reír [...] ¿Cómo podré contarlo? ¿Cómo diré que no son los recuerdos míos sino los de cualquiera? Que no se trata de lo que tú y yo o tú y tantos otros y otras vivieron, sino de que estás ahí, sigues ahí. Así tú, muy repartida en novelas y ensayos y en las cosas que dijiste y en los secretos que guardaste y en lo que rechazabas y en los versos [...] Flotan hoy por todas partes las palabras que nos escribimos cada día, que se enredan y no duran y no son tan para siempre ni tan nítidas como las que dibujaba tu mano. Entre todas esas palabras se encuentran las de quienes, a veces, me preguntan cómo estuvimos tú y yo tan cerca si de tus últimas novelas parecía ausentarse lo político: las vidas circulan en ellas por los laberintos interiores, por relaciones familiares y de amistad, y la lucha de clases y la semilla de la revolución de Tupac Amaru son apenas un roce, una atmósfera a lo lejos. Suelo contestar preguntando quién puso puertas al combate y digo luego que cada uno de tus libros es un manual sobre cómo se fabrican el arrojo y la osadía [...] Lo raro hoy, Carmen, es no escribir, y mucho más raro todavía comprender que la luz, esa que muestra sin vuelta ya de hoja que te has ido, es la que te regresa, jugando a las escondidas una vez más." 
(fragment pàg. 208-209, Lo raro es no escribir, Belén Gopegui)




diumenge, 12 d’octubre del 2014

DIUMENGE FOSQUET...


Ciutadella 12.10.2014 


Ara visc les engrunes d'un present dolç i amic,
quietament, en silenci
com si vetllés el son d'un infant
dintre meu.

 
Joana Raspall



dissabte, 11 d’octubre del 2014

DIVENDRES VESPRE...




Un cocinero se convierte en artista cuando tiene cosas que decir a través de sus platos, 
como un pintor en un cuadro


Joan Miró


dilluns, 6 d’octubre del 2014

751

 



























Ciutadella 6.10.2014


OTRO TIEMPO VENDRÁ DISTINTO A ÉSTE...

Otro tiempo vendrá distinto a éste
Y alguien dirá:
"Hablaste mal. Debiste haber contado
otras historias:
violines estirándose indolentes
en una noche densa de perfumes,
bellas palabras calificativas
para expresar amor ilimitado, 
amor al fin sobre las cosas
todas."

Pero hoy,
cuando es la luz del alba
como la espuma sucia
de un día anticipadamente inútil,
estoy aquí,
insomne, fatigado, velando
mis armas derrotadas,
y canto
todo lo que perdí: por lo que muero.


Ángel González