divendres, 24 de juliol del 2015

ODA AL VERANO


Plaça d'Artruxt (24.07.2015)

Verano, violín rojo,
nube clara,
un zumbido
de sierra
o de cigarra
te precede,
el cielo
abovedado,
liso, luciente como
un ojo,
y bajo su mirada,
verano,
pez del cielo
infinito,
élitro lisonjero,
perezoso
letargo,
barriguita
de abeja,
sol endiablado,
sol terrible y paterno,
sudoroso
como un buey trabajando,
sol seco
en la cabeza
como un inesperado
garrotazo,
sol de la sed
andando
por la arena,
verano,
mar desierto,
el minero
de azufre
se llena
de sudor amarillo,
el aviador
recorre
rayo a rayo
el sol celeste,
sudor
negro
resbala
de la frente
a los ojos
en la mina
de Lota,
el minero
se restriega
la frente
negra,
arden
las sementeras,
cruje
el trigo,
insectos
azules
buscan
sombra,
tocan
la frescura,
sumergen
la cabeza
en un diamante.

Oh, verano
abundante,
carro
de
manzanas
maduras,
boca
de fresa
en la verdura, labios
de ciruela salvaje,
caminos
de suave polvo
encima del polvo,
mediodía,
tambor
de cobre rojo,
y en la tarde
descansa
el fuego,
el aire
hace bailar
el trébol, entra
en la usina desierta,
sube
una estrella
fresca
por el cielo
sombrío,
crepita
sin quemarse
la noche
del verano.

Pablo Neruda  


 

dissabte, 11 de juliol del 2015

divendres, 10 de juliol del 2015

LLIBRES!



Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.


Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.


Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.


Joana Raspall


dimarts, 7 de juliol del 2015

PUNT DE LLIBRE...

 
"Existir, habitar en la prosa del món, acceptar que no hi ha principis absoluts que ens indiquen què hem de fer ni quin és el camí correcte, perquè no hi ha camins, només viaranys que no porten enlloc. Existir, restar obert a (in)finites formes de ser, de configurar el món i la vida. Existir, suportar el vertigen dels intersticis que s'obren en el buit de les lleis, de les normes, dels costums. Existir, escoltar el silenci del sofriment que el soroll de la quotidianitat amaga."


(fragment de La lectura com a pregaria, Joan-Carles Mèlich)