Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Donna Leon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Donna Leon. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de maig del 2014

ARIA...

 
http://www.planetadelibros.com/las-joyas-del-paraiso-libro-69135.html"Volvió a la primera página y dejó que su mente jugase de nuevo con la música. Oh, cuán perfecta era la figura de la introducción que se repetía en el registro alto, justo desde el inicio del aria. Leyó la letra y descubrió el predecible "Morirò tra strazi e scempi". ¿Quién había regurgitado aquel sentimiento?, quiso saber ella. "Moriré entre la tortura y el caos." De haber tenido una máquina del tiempo, Caterina hubiese vuelto aal pasado a coger a todos los hombres que escribían los libretos para traerlos al presente, aunque los dejaría en Brasil, donde todos podrían trabajar escribiendo quiones de telenovelas.
Un vistazo a las primeras palabras del segundo verso, "E dirasi ingiusti dei", confirmaron sus deseos temporales y geográficos. Leyó el aria hasta el final concentrándose en la música en lugar de en las palabras [...] Deseó haber prestado más atención a la música de Steffani cuando estaba en la universidad y haber visto más que una única representación de la maravillosa Niobe en Londres, pues el genio que manifestaba en aquella aria probaba que el compositor poseía un don muy superior al que ella pensaba. Hizo una pausa: ¿era posible que se la hubiese enviado un colega músico o un músico quizá incluso un estudiante? Volvió a examinar el manuscrito, pero no aparecían los créditos ni la firma, únicamente la misma letra inclinada hacia atrás que había leído en la nota que había al final de la carta [...] La belleza de la música hizo que su mirada se volviese a desviar hacia el aria. Anotó el título probable de la pieza y después dio la vuelta al papel para revelar otro documento escrito en latín eclesiástico: una carta de 1719 que se dirigía a él como obispo y trataba de explicar el retraso que se había producido en el envío del beneficio de las diócesis de Spiga, dondequiera que eso estuvies.
Después de escribir una nota sobre el contenido de aquella carta, Caterina miró el reloj y vio que eran las dos pasadas. Como si haber visto la hora la hubiese liberado del hechizo de su propia curiosidad, se dio cuenta de lo hambrienta que estaba." (fragment pàg. 101-103)

dimecres, 23 de març del 2011

PELS CANALS DE VENÈCIA...


"Guido Brunetti, commissario di polizia de la ciutat de Venècia, sopava en companyia del seu superior immediat, el vice-questore Giuseppe Patta, i resava perquè arribés la fi del món [...] Sempre que es veia obligat a participar en vetllades socials de les quals no es podia escapolir, Brunetti procurava dur a sobre el telefonino i sovint era salvat per una generosa Paola, que li trucava amb algun motiu urgent i inventat que l'obligava a haver de marxar precipitadament.
- Sí? -va contestar, decebut, en comprovar que es tractava del número de la centraleta de la Questura.
- Bona nit, commissario -va dir una veu que Brunetti va pensar que podia ser Ruffolo-. Acabem de rebre la trucada d'una dona que viu a Santa Croce. Ha trobat una dona morta al seu pis. Com que hi havia sang, ens ha trocat a nosaltres.
- Quin pis? -va preguntar Brunetti, no perquè fos important saber-ho en aquell moment sinó perquè li desagradava la manca de precisió.
- La dona ha dit que era al seu propi pis. El de la difunta, vull dir. Vivia al pis de sota.
- Qui hi ha anat? -va preguntar Brunetti
- Ningú senyor. Vostè és el primer a que he trucat.
Brunetti va mirar el rellotge. Eren gairabé les onze, molt més tard de l'hora que es pensava que era i del que havia desitjat que durés aquell sopar.

- Miri a veure si pot trobar Rizzardi i digui-li que hi vagi. I truqui a Vianello, que deu ser a casa. Enviï una lanxa a recollir-lo i faci que l'hi portin. I enviï-hi també un equip forense.
- I vostè, senyor? Brunetti ja havia consultat el mapa de la ciutat que tenia imprès als gens.
- Aniré més de presa si hi vaig a peu. Si hi ha alguna patrulla a prop, truqui'ls i digui'ls que hi vagin. I truqui també a la dona i digui-li que no toqui res."
(fragment pàg. 20-22)

Donna Leon

dimecres, 24 de març del 2010

UN ESTIU A VENÈCIA...



(més si clikeu damunt es llibre)

"Assegut a la seva taula, Brunetti meditava si no seria possible fer una tracte amb els delinqüents de la ciutat. Hi havia cap manera de d'animar-los a deixar la ciutat tranquil·la fins que hagués passat aquella onada de calor? Allò era donar per fet que hi havia una organització central que els dirigia, però Brunetti sabia de sobres que el crim s'havia diversificat massa i tenia una abast internacional que feia del tot impossible arribar a cap acord. Temps enrere, quan el crim era un assumpte exclusivament local, els delinqüents eren coneguts i formaven part del teixit social, potser la cosa hauria pogut funcionar, i els delinqüents, assetjats com la policia per una calor implacable, potser s'haurien avingut a col·laborar.
-Si més no fins a l'1 de setembre -va dir en veu alta. Massa aclaparat per la calor, Brunetti es va deixar endur per aquelles reflexions una mica absurdes..."
(pàg. 27)

divendres, 6 de juliol del 2007

El mateix teló de fons...LA FENICE















(més si clikeu damunt els llibres)









(més de Leon i Berendt si clikeu damunt les fotos)


(més de La Fenice si clikeu damunt la foto)