ENFORA...

Far de Favàritx, 3.05.2015

Com un miratge,
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.

 

Miquel Martí i Pol

IN MEMORIAM

Fornells, 2015

CANCIÓN DE APRENDIZAJE

Sea Ulises tu guía

al viajar por tu vida, compañero.

Tapona tus oídos contra toda sirena,

átate al duro mástil de tu barca

pon rumbo a la aventura irrenunciable:

el viaje hacia ti mismo.

José Luis Sampedro

EL PASSAT

(Torre d'en Galmés 21.09.2014)

On el pasat perdura és en les coses

que veiem cada dia, que tenim

per nostres i no ho són; no en els records,

cera tova que els anys sovint deformen.

La tarda, doncs, és un pasat que visc

ara mateix: arbres llunyans, les cases
on no he entrat mai, rostolls d'un groc intens,

pedres grises i, al fons, el blau immòbil

de les muntanyes. Tot plegat, què em diu

que no sàpiga ja?

Viure és aprendre's

part dedins d'un mateix, mentre observem

com la placidesa de les coses

se'ns apaivaguen els sentits i ens creixen

arrels que convertim, a poc a poc

i sense esforç, en un pasat riquíssim.

Miquel Martí i Pol

DIUMENGE CAPVESPRE...

(platja de Sant Tomàs 4.05.2014)

Davant de la mar,
un queda sempre amb un pam de nas.
La mar és impintable,
inaferrable,
incomprensible i d'una indiferència total.

Josep Pla

CAPVESPRE...

cala Galdana 30.03.2014

3

El jorn s'ensopeix, goig i llum s'esgrogueeixen,

Migjorn és lluny.

Quant falta encara? Després vindrán la lluna i les estrelles.

I el vent i el gebre: llavors ja no em faré pregar,

Com el fruit, que un oreig de l'arbre tomba.

(pàg. 73 de POESIES)

Friedrich Nietzsche

OMBRES AL CAPVESPRE...

  (Fornells 23.03.2014)

L'ÚLTIM VENT

Qui va deixar l'estèril port

i ha fet del mar son element,

no serà dut a contracor,

a la deriva, pel corrent.

T'he dit adéu, estèril port,

i en la terrible vastitud,

desarborat i cec lament,

et sento prop, oh inconegut,

oh pròsper, únic, últim vent.

Joan Vinyoli

TORNEM-HI... EN VERD!

BARQUES DE PAPER

 Platja de Cavalleria (14.03.2013)

Barques de paper

varva en la llarga

quietud del vent.

L'or assedegat

d'abelles i tarda

beu l'aigua del mar.

Quan se'n vagi a fons

miraré la barca 

del soldat de plom

Salvador Espriu
 

TRETZE ANYS ENRERA...

Un país en la mochila

PEDRES...

AL MIGDIA...

Todo en calma.
Penetra en las rocas
la voz de la cigarra.

Matsuo Basho

QUIETUD...

Hemos adorado el fuego

y nos hemos purificado
con el agua sagrada.
Hemos bailado alrededor de la hoguera
para poder preguntar
y nos hemos deslizado por el río
en busca de respuestas.
Entre río y hoguera
ha transcurrido nuestra historia
de miedo y esperanza.
En esta frágil tierra incierta
hemos cavado tumbas
y concebido dioses,
hemos construido y destruido ciudades
con furia redoblada,
siempre con esperanza y miedo,
la fórmula de nuestra alma.
Pero a veces huímos
del país encarcelado por fronteras
dejando atrás el fuego del sacrificio
y el agua conjuradora.
En esa travesía
nos despojamos del miedo
y también de la esperanza
que el propio miedo engendra.
Entonces dejamos de sentirnos
la miserable media palabra
que desesperadamente
busca la otra mitad
a través de tumbas, guerras y dioses,
de grandes ideas y brutales realizaciones.
Entonces se nos hace palpable
lo que buscamos en secreto:
la caricia amiga,
la sonrisa amante,
la voz que envuelve el mundo,
la música del cuerpo,
el infinito descansando dócilmente
en la morada de un día feliz.
Ahí están todas las preguntas
y todas las respuestas.

Rafael Argullol

UN PEU RERE L'ALTRE...

La más larga caminata comienza con un paso

Proverbi hindú

FOSCA...

(estiu 2011)

En el fondo del vacío no hay, por no haber, ni espacio ni tiempo


Jorge Wagensberg
(des llibre Más árboles que ramas)

No heredamos la tierra de nuestros
antepasados. La legamos a nuestros hijos

Antoine de Saint-Exupéry

IN MEMORIAM

(Favàritx, setembre 2011)

"He agafat el teu bitllet, m'he ficat a l'aigua (aquest cop amb pantalons i tot, per tal de mantenir el decòrum que escau a un comiat) i l'he dipositat a la superficie. L'onada l'ha envoltat i ha desaparegut de la vista. Òndia, he pensat per un moment amb aquell neguit de quan s'assisteix a una partença (les partences sempre fan venir una mica d'ànsia i tu ja saps que jo en tinc per donar i vendre), anirà a petar contre les roques. Però no. Ha agafat la direcció correcta, tot surant valerosament sobre el corrent que refresca la petita badia i ha desaparegut en un instant. He provat de fer voleiar la tovallola per dir-te adeu, però ja eres massa lluny. Potser no te n'has ni adonat."

(fragment pàg 15 de Es va fent més i més tard)

Antonio Tabucchi

Un cronopio es una flor,
dos son un jardín

Julio Cortázar

(Menorca-Barcelona 17.2.2012)

Un viaje de (mil millas)
ciento veinte millas

comienza con el primer paso

Lao-Tsé

LLETRA I MÚSICA

Yo mismo me aficioné a la poesía, escuchando
a Paco Ibáñez o a Joan Manuel Serrat
porque uno nunca está solo, siempre
caminamos sobre huellas

Amancio Prada

A VUELTAS

(Menorca 18.01.2012)

Y ahora, ¿dónde estoy?:
en el lugar del que vengo,
no en el lugar al que voy.

Pese a todo, sigo viaje.
Me detengo
para mirar el paisaje,
lo reconozco y me digo:
ya lo vi.

Pues entonces, ¿por qué sigo?

Porque sí.

Ángel González