Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kirmen Uribe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kirmen Uribe. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de juny del 2013

UN BOCINET D'HISTÒRIA...


"La época de Robert en la guerra de España es oscura. No está claro si aquel viaje de quince días fue el único que hizo a la península. No hay forma de saber si renovó aquel permiso. Nos faltan muchos datos, es como un agujero de olvido. Sabemos que estaba en Granollers, que tomó una habitación en la Fonda Europa, y que allí se reunía con otros periodistas extranjeros, a discutir sobre la marcha de la guerra. Sabemos también, por boca de su hija, que tuvo algún tipo de relación con Ernest Hemingway y André Malraux. Y que incluso guardaban cartas enviadas por Hemingway, pero las había perdido en alguna mudanza. Al parecer fue un descuido de su madre, y la maleta que guardaba las cartas desapareció para siempre.
En cualquier caso, una relación más sólida que con Hemingway la tendría, lo más seguro, con los artistas Arturo Souto y Victorio Macho. Eran pintores y escultores, estrechamente ligados a la causa de la República. Tanta fue su amistad que Robert incluso ayudó a organizar una exposición de Arturo Souto en Bruselas, en 1939. Son dibujos a lápiz, en blanco y negro. En ellos aparecen figuras de guardias civiles fusilando campesinos. Son obras tristes sobre esos miles de personas muertas en la cuneta.
En Granollers descubrió, de verdad, un mundo nuevo, el mundo de los que luchaban contra el totalitarismo, el de la gente sencilla, también el de los artistas. Crear no era suficiente; el artista, además, tenía que liberarse a sí mismo y a su entorno. Robert envió muchas crónicas desde Cataluña, y un largo artículo que escribió sobre Federico García Lorca suscitó un especial interés entre los lectores de Gante.
Inmediatamente se persuadió de que la realidad era diversa. Supo de lenguas que nunca había conocido: catalán, euskera, gallego. Se trajo libros de Castelao, un buen saco de novelas y poemas escritos en catalán; y, por último, tuvo noticia de la historia del euskera, de cómo aquella pequeña lengua había sobrevivido durante miles de años." (fragment pàg. 79-80)

(més)

dissabte, 28 d’abril del 2012

NADA ES DOS VECES


(Bilbao 28.04.2012)

Nada sucede dos veces
Y es lo que determina
Que nazcamos sin destreza
Y muramos sin rutina

Ningún día se repite,
Ni dos noches son iguales
Ni dos besos parecidos,
Ni dos citas similares

Entre sonrisas y abrazos
Verás que la paz se fragua
Aunque seamos distintos
Cual dos gotas de agua


Kirmen Uribe

dimecres, 18 de maig del 2011


Tres cossos despullats al llit.

La nit ha estat tèbia, però
tenen rosada la pell.


Kirmen Uribe


dimarts, 3 de maig del 2011

CAMPS VERDS


Ciutadella 19.02.2011

M'agraden les finestres que obren camps verds,
las ciutats que no conec, les drogues que em coneixen.


M'agraden les revoltes, les bicicletes, les cançons, els llacs,
les cases antigues, els cossos nus, els dubtes de sempre, la neu.


M'agrada la gent agradable, l'olor de la fusta, els ports
a l'hivern,
les rondalles d'abans, el respecte, les nits que poden parir dies.


Kirmen Uribe
(p.143)

divendres, 25 de febrer del 2011

CUC



Tots necessitem
alguna cosa més
per satisfer el cuc de dintre.
A tots ens falta una paraula
per dir als altres.

Kirmen Uribe
(p.121)

dissabte, 11 de setembre del 2010

BITARTEAN HELDU ESKUTIK


(més si clikeu damunt es llibre i aquí)


(en euskera)


De mirar el món

Una manera de mirar el món,
de cantar amb els vells amics,
de prendre el sol a la paret,
de saber esperar.

Una manera de tocar els faigs,
de llegir les pells,
d'ensumar el vent del sud,
de plorar al cotxe.

Potser no pas la millor,
potser no pas la més bonica,
potser massa antiga, massa petita.

Una manera de mirar als ulls,
de fer preguntes,
d'agafar-se la mà,
de somiar.

Potser no pas la millor,
potser no pas la més bonica,
potser massa antiga, massa petita,
potser
.

(p. 189)

dilluns, 31 de maig del 2010

UN VIATGE ALS ORÍGENS...



(més si clikeu damunt es llibre aquí i aquí)

"L'escriptor necessita protecció. Sobretot, al començament. Desitja que li donin confiança, escoltar d'altres que va pel bon camí, que no es va equivocar a l'última cruïlla. L'escriptor necessita protecció quan comença. Per aixó, quan vaig publicar la meva columna a la premsa i vaig demanar al meu pare què li semblava, jo n'esperava l'aprovació. Aquelles columnes eren les meves primeres publicacions, en aquell llunyà 1998. Eren els meus inicis [...] Vaig intentar que l'estil fos al més literari possible, i em va sortir una cosa semblant a un conte breu. Amb el temps, he après que les columnes han de ser columnes i els contes, contes. Les columnes demanen una urgència que no cal per als contes. La resposta del meu pare va ser deliberada. No vaig rebre el seu aplaudiment, però, en compensació, em va respondre amb una història..." (pàg. 41)

http://www.universeofpoetry.org/images/Kirmen_Uribe-bw.jpg

Kirmen Uribe