"La Nick va fer lliscar l'obrecartes de plata de la mare per sota la solapa del primer sobre de la pila. No hi havia remitent i li tremolava la mà mentre intentava treure'n la targeta. Encara que sabès que segurament seria una invitació a un còctel organitzat per la dona d'un dels companys de feina d'en Hughes, o una nota d'una veïna de l'Illa en què l'informava de l'estat de les hortènsies, la Nick es va notar la gola seca, s'espantava cada cop que s'enfrontava a un remitent desconegut.
"No siguis tòtila", es va dir amb fermesa, però no gaire convençuda.
Va haver de deixar la targeta aparcada i va mirar un moment per la finestra abans de poder llegir-la.
Estimada Nicky,
Quedem dimecres per prendre el te?
A les 4.
Petons, Birdie
La Nick va esclafir una rialla alleujada. Només un te, només la Birdie. No pasava res. Es sentia pletòrica, exultant. En Hughes de seguida arribaria a casa, li havia fet les seves galetes preferides i tindrien un fill. Tot anava bé. Tot era perfecte." (fragment pàg. 71-72)
