Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Espriu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Espriu. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de maig del 2014




Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, en les pàgines
dels llibres destriem amb un plaer lentíssim, en un aprenentatge perpetu,
serenes, lluminoses, alliberadores paraules d'or


Salvador Espriu


dissabte, 22 de febrer del 2014

IN MEMORIAM


PER SER CANTADA EN LA MEVA NIT 

Perdut en l'aigua
callada del meu somni.

Jo sol, i l'ombra
dels xiprers, que m'espera
mirall endins de l'aigua
del meu somni.
  

Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l'aigua
del meu somni?

Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l'aigua
del meu somni.

Salvador Espriu 
  


divendres, 29 de novembre del 2013

CANÇÓ DEL PAS DE LA TARDA

   
29.11.2013

Entra la tranquil·la tarda
pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat

pels bous del sol, endins del blat,
quan més perfecta mor la flor
a l'aire lleu, pel gran dolor
d'aquest camí de la mirada,
se'n va la tranquil·la tarda.


Salvador Espriu

dissabte, 28 de setembre del 2013

EN DOS TEMPS...


 ...El lent record dels dies
que són passats per sempre.

(fragment)

Salvador Espriu




























dilluns, 15 de juliol del 2013

BARQUES DE PAPER


 Platja de Cavalleria (14.03.2013)

Barques de paper
varva en la llarga
quietud del vent.

L'or assedegat
d'abelles i tarda
beu l'aigua del mar.

Quan se'n vagi a fons
miraré la barca 
del soldat de plom

dimecres, 10 de juliol del 2013

CANÇÓ D'ALBADA


Ciutadella, 10 de juliol 2013

Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.


Salvador Espriu

     

dijous, 31 de gener del 2013

LI


Hem caminat i avui ens emparàvem
en la crescuda serenor de l'arbre,
contra el gran vent del llindar de la nit.
Hem estirat la terra
i el nostre somni de la nova casa
alçada en el solar de la llibertat.
No una segura flor, però sí l'esperança
de la segura flor hem collit i portàvem
al llarg d'aquesta pols de la peregrinació.
Ara deixem les paraules
i ens hem sentit arribats al silenci,
per la remor d'una llunyana cavalcada.

(pàg. 71 de LA PELL DE BRAU)