[FLORS AL VENT]

(Ciutadella 8.03.2015)

Uns núvols adormits

s'emporten els neguits

darrere els cims.

Rosa Leveroni

1990...

FLORS AL VENT

Sota la llum d'argent,

en les branques, el vent

canta el teu nom.

Rosa Leveroni

Molts anys, petita!

VISIÓ

Ciutadella 13.03.2013

Acord perfecte:

jardins, pedres i boira

amb melodia

d'un cel d'argent i nacre

que l'aigua, lenta, canta.

(pàg. 103 d' Obra poètica completa)

Rosa Leveroni  

 

ELEGIES A UNA NIT

 

 (fosquet 31.10.2012)

 I

Unes branques, només, nues encara,

per donar l'agombol a les estrelles

i teixir-hi el capoll dels amples somnis.

I tu i jo i l'aire dolç i aquell silenci

cantat pel rierol i l'olivera...

Plenitud de l'instant! Vas ofrenar-me 

un tast d'eternitat dintre d'uns braços

puríssims i fidels: Prou tornarien

les fúries i els neguits i la tempesta,

però tu restaries com les albes,

com un cel pressentit, com l'enyorança

del paradís perdut, i els teus misteris

serien font d'amor on trobaria,

al llarg del meu camí, la veu del somni

i em seria de nou dat en penyora

el renovat delit d'ales perdudes

en impossibles vols a la recerca

d'un astre inabastat, estel claríssim

que en flama convertís a les tenebres.

(pàg. 172-173)

Rosa Leveroni

22, PETITA!

perfum dels teus cabells
en els amples anells
del meu record...

Rosa Leveroni

AMB MÚSICA DE MOZART

(Ciutadella 6.05.2012)


I diré rosa,
i claror d'aigua pura,
i estels en somnis:
els violins ja canten
la frescor d'una dansa.

Rosa Leveroni

ELS CAMINS

III

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen

ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts i posin tremolor de fruita nova
al meus sentits desperts.

(pàg. 142)

Rosa Leveroni

EL MÓN NOU

Ai, pren-me en el teu braç, embat de l'ona,
i deixa'm en les ribes d'una illa
on el món es complagui del seu somni
per primer cop tingut. I, quan els pètals
es badin un a un, senti la rosa
l'estremiment del goig d'ésser perfecta.
Que el cant del rossinyol l'alba desperti
i li digui el seu nom. I on les canyes
es donin a l'oreig com verge pura
arriba a l'estimat. L'aigua tranquil·la
vagi teixint la font i el cel es pobli
d'ocells innominats i d'ales d'àngel.
Pren-me dins del teu braç, embat de l'ona:
la virtut de la sal em purifiqui
del somriure cansat i el gust de cendra,
i la nit sense estels, d'aquells miratges
forjadors d'una set que no s'apaga
en cap deu terranal. Damunt la sorra,
en naufragi feliç, deixa'm que compti
d'aquell món renovat tots els encisos
supremament ungits de la llum divina.
I de nou, un a un, tornin a néixer
els objectes i els noms i tots els somnis
que moriren de vells. I que els meus braços
no recerquin cap cos, sols el contacte
de l'aire en llibertat i el dolç misteri
del propi cos alliberat de noses.

(pàg. 199-200)

Rosa Leveroni

EPIGRAMES I CANÇONS

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Rosa Leveroni