Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amélie Nothomb. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amélie Nothomb. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de juny del 2015

AMÉLIE...


http://www.larepublicacultural.es/article5499.html"Pasaron los meses. Cada día, el tiempo perdía algo de consistencia. Era incapaz de determinar si transcurría rápida o lentamente. Mi memoria empezaba a funcionar igual que la cadena de un retrete. La tiraba por la noche. Una escobilla mental eliminaba los últimos restos de suciedad.
Limpieza ritual que de nada servía, ya que, a la mañana siguiente, la taza de mi cerebro recuperaba su suciedad.
Como habrá observado el común de los mortales, los lavabos son un lugar propicio a la meditación. Para mí, que me había convertido en carmelita, significó la ocasión de meditar. Y descubrí algo muy importante: que en Japón la existencia es la empresa.
Se trata, por supuesto, de una verdad que ya ha sido descrita en numerosos ensayos de economía dedicados a este país. Pero existe un abismo entre leer una frase en un ensayo y vivirla. Yo podía convencerme de lo que aquello significaba para los miembros de la compañía Yumimoto y para mí.
Mi calvario no era peor que el suyo. Sólo resultaba más degradante. Aunque eso no era suficiente para que envidiara la posición de los demás. Era tan miserable como la mía.
Los contables que pasaban diez horas diarias recopiando cifras me parecían víctimas sacrificadas en el altar de una divinidad carente de grandeza y de misterio. Desde tiempos inmemoriales, los humildes han dedicado sus vidas a realidades que los superan: en otros tiempos, podían por lo menos entrever alguna causa mística en semejante estropicio. Ahora, ya no podían ilusionarse. Entregaban su existencia a cambio de nada [...] ¿Y, fuera de la empresa, qué les esperaba a aquellos contables de cerebro lavado por los números? La cerveza obligatoria con colegas tan trepanados como ellos, horas de metro abarrotado, una esposa que ya duerme, el sueño que te aspira como el desagüe de un lavabo que se vacía, las escasas vacaciones en las que nadie sabe qué hacer: nada que merezca el nombre de vida.
Y lo peor es pensar que a escala mundial esta gente son privilegiados." (fragment pàg.124-125)

    


diumenge, 7 d’abril del 2013

divendres, 6 de maig del 2011


"NO ÉS UNA BONA IDEA, enamorar-se a l'hivern. Els símptomes són més sublims i més dolorosos. La llum perfecta del fred esperona la delectació amorosa en l'espera. El calfred exalta febrilitat [...] Les altres estacions melindregen, tenen brots, parres o fullatges on enterrar-hi els estats d'ànim. La nuesa hivernal no ofereix cap refugi. Hi ha alguna cosa més traïdora que el miratge del desert, i és el famós miratge del fred, l'oasi del cercle polar, la bellesa escandalosa que només la temperatura negativa fa possible.
L'hivern i l'amor tenen en comú que tant l'un com l'altre fan desitjar el reconfort després de la duresa de la prova a què ens sotmeten; la coincidència dels dos estadis exclou qualsevol reconfort. Alleujar el fred per mitjà de la calor embafa l'amor amb una impressió d'obscenitat, alleujar la passió obrint la finestre perquè entri l'aire envia a la tomba en un temps rècord.
El meu miratge de fred es deia Astrolabe. La veia pertot arreu. Les nits inacabables que passava tremolant al seu antre sense calefacció jo les vivia mentalment amb ella. L'amor impedeix la fatuïtat: en comptes d'maginar-me l'escalfor que el meu cos hauria pogut donar al seu, baixava corrents el termòmetre amb la dama dels meus pensaments, i la cremor glaçada que podíem atènyer no tenia límits.
El fred ja no era una amenaça sinó un poder imperiós que ens animava, que parlava en nom seu: "Sóc el fred, i si regno a l'univers és per un motiu tan simple que no hi ha pensat mai ningú: necessito que em sentin, que m'experimentin. És la necessitat de qualsevol artista. I cap no se n'ha sortit tan bé com jo: tot el món i tots els mons em senten. Quan el sol i les altres estrelles s'hauran apagat, jo encara cremaré, i els morts i els vius sentiran la meva abraçada... No som res si ningú m'experimenta, sense el calfred dels altres no existeixo, el fred també necessita combustible, el meu combustible és el vostre patiment, pels segles dels segles".
Vaig suportar bravament el fred, no només per compartir el destí de la meva estimada, sinó també per oferir el meu homenatge a l'artista universal". (fragment pàg. 43-44)


Amélie Nothomb

dijous, 20 de maig del 2010

QUI ÉS QUI...


PN 744
de l'original Le fait du prince
traductor de les seues novel·les Sergi Pàmies

(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"...me acosté, encantado de mi primera jornada como Olaf. ¿Qué había hecho? Había leído una excelente novela, había dormido, había bebido un dom-pérignon y clos-vougeot, había comido en una deliciosa compañía. No podía soñarse una agenda mejor..." (pág. 63)

http://que-leer.com/wp-content/uploads/2009/02/amelie-nothomb.jpg
Amélie Nothomb