POSTA DE SOL AL MAR

Passeig Marítim 

(Ciutadella, 19.04.2015)

No tinguis por del sol, que fatalment

ha de morir, i ans de morir protesta.

Veuràs com de batalla fa requesta.

Com es dilata i com es va encenent.

Torna el núvol rosat i sangonent

i esbarria la púrpura en tempesta;

pinta les aigües com per dur-hi festa

i, més ferit, esclata més valent.

No et faci por! Veuràs com de seguida

s'acaba tot. Veuràs que salta i crida

i, encarcarant-se, com un rei covard,

la seva glòria de vermells esbomba

i, després, cau vençut dins de la tomba

indiferent i llisa de la mar.

Josep Maria de Sagarra

CANÇÓ DE PLUJA

Ciutadella 27.04.2013

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà...

Gotes de pluja, gardènia que es bada...

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna...

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina? 

Josep Maria de Sagarra