Girona 4.11.2014
Per la finestra
Per la finestra
m'entra tota la vida.
També per ella
se me'n va cada tarda
l'enyor de que tu em manques.
Miquel Martí i Pol
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
dimarts, 11 de novembre del 2014
dimarts, 4 de novembre del 2014
VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD...
Girona 4.11.2014
Venim del nord
venim del sud
de terra endins
de mar enllà
seran inútils les cadenes
d'un poder sempre esclavitzant
quen és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
(fragment)
Lluís Llach
dilluns, 3 de novembre del 2014
EN TONS DE VERD...
Girona 3.11.2014
No me importan las rimas. Raras veces
hay dos árboles iguales, el uno junto al otro.
Pienso y escribo como las flores tienen color
pero con menos perfección en mi modo de expresarme
porque me falta la sencillez divina
de ser totalmente sólo mi exterior.
Miro y me conmuevo,
me conmuevo como el agua corre cuando el suelo está inclinado
y mi poesía es natural como el levantarse el viento.
Fernando Pessoa
No me importan las rimas. Raras veces
hay dos árboles iguales, el uno junto al otro.
Pienso y escribo como las flores tienen color
pero con menos perfección en mi modo de expresarme
porque me falta la sencillez divina
de ser totalmente sólo mi exterior.
Miro y me conmuevo,
me conmuevo como el agua corre cuando el suelo está inclinado
y mi poesía es natural como el levantarse el viento.
Fernando Pessoa
diumenge, 2 de novembre del 2014
A LA TARDOR...
(Girona 2.11.2014)
Antes de alejarnos tuve lástima, cerré bien la puerta y
tiré la llave a la alcantarilla. No fuese que a algún
pobre diablo se le ocurriera robar y se metiera en la casa,
a esa hora y con la casa tomada.
Julio Cortázar
dissabte, 1 de novembre del 2014
EL POEMA ÉS LA NIT
Girona 1.11.2014
El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Miquel Martí i Pol
AL MATÍ...
Girona 1.11.2014
Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny
millor, allà on neix el mal temps...
millor, allà on neix el mal temps...
Fiódor Dostoievski
dijous, 3 de juliol del 2014
25.06
Plaça de sant Feliu (Girona) 25.06.2014
El que posee el suelo posee hacia arriba hasta los cielos
dimarts, 24 de juny del 2014
EL PONT DE PEDRA...
Girona 24.06.2014
Hi ha un abisme entre donar i rebre;
i l’abisme més petit és l’últim sobre el
què es construeix un pont.
F. Nietzsche
diumenge, 22 de juny del 2014
ARTE POÉTICA
L'Onyar 22.06.2014
Mirar el río hecho de tiempo y agua
Y recordar que el tiempo es otro río,
Saber que nos perdemos como el río
Y que los rostros pasan como el agua.
Sentir que la vigilia es otro sueño
Que sueña no soñar y que la muerte
Que teme nuestra carne es esa muerte
De cada noche, que se llama sueño.
Ver en el día o en el año un símbolo
De los días del hombre y de sus años,
Convertir el ultraje de los años
En una música, un rumor y un símbolo,
Ver en la muerte el sueño, en el ocaso
Un triste oro, tal es la poesía
Que es inmortal y pobre. La poesía
Vuelve como la aurora y el ocaso.
A veces en las tardes una cara
Nos mira desde el fondo de un espejo;
El arte debe ser como ese espejo
Que nos revela nuestra propia cara.
Cuentan que Ulises, harto de prodigios,
Lloró de amor al divisar su Itaca
Verde y humilde. El arte es esa Itaca
De verde eternidad, no de prodigios.
También es como el río interminable
Que pasa y queda y es cristal de un mismo
Heráclito inconstante, que es el mismo
Y es otro, como el río interminable.
Y recordar que el tiempo es otro río,
Saber que nos perdemos como el río
Y que los rostros pasan como el agua.
Sentir que la vigilia es otro sueño
Que sueña no soñar y que la muerte
Que teme nuestra carne es esa muerte
De cada noche, que se llama sueño.
Ver en el día o en el año un símbolo
De los días del hombre y de sus años,
Convertir el ultraje de los años
En una música, un rumor y un símbolo,
Ver en la muerte el sueño, en el ocaso
Un triste oro, tal es la poesía
Que es inmortal y pobre. La poesía
Vuelve como la aurora y el ocaso.
A veces en las tardes una cara
Nos mira desde el fondo de un espejo;
El arte debe ser como ese espejo
Que nos revela nuestra propia cara.
Cuentan que Ulises, harto de prodigios,
Lloró de amor al divisar su Itaca
Verde y humilde. El arte es esa Itaca
De verde eternidad, no de prodigios.
También es como el río interminable
Que pasa y queda y es cristal de un mismo
Heráclito inconstante, que es el mismo
Y es otro, como el río interminable.
Jorge Luis Borges
dissabte, 21 de juny del 2014
divendres, 20 de juny del 2014
EL DEL PEZ
Mercat de Girona (20.06.2014)
Esto era un pez
sin color y sin hiel.
Esto era un pez
sin orejas ni piel
-como una rosa
con espinas y sed-.
Era un pez ancho
que nació anteayer
y no tenía agua
donde poder
vivir lo que le dieron
de vida y de ser.
¡Ay que esto era
un tímido pez!
Rojo, muy rojo,
como un cascabel.
Tenía, tenía
nombre de mujer,
agallas de hombre,
mirada de Abel,
escamas de ave,
pico de Luzbel;
aún lo resiste
y aún vive él
cosido al pulmón
debajo el jersey.
¡Ay los coletazos
del tímido pez!
Ojitos de lince,
alma de papel.
¡Es mi corazón
sin hiel!
¡El pez!
Gloria Fuertes
dimecres, 26 de juny del 2013
EL PELUSSA AMB BOTES...
pero, aunque, su voz se suavice o gruña,
ella es siempre rica y profunda :
allí está su encanto y su secreto.
Esta voz, que brota y que filtra,
en mi fondo más tenebroso,
me colma cual un verso cadencioso
y me regocija como un filtro.
Ella adormece los más crueles males
y contiene todos los éxtasis;
para decir las más largas frases,
ella no necesita de palabras.
No, no hay arco que muerda
sobre mi corazón, perfecto instrumento,
y haga más noblemente
cantar su más vibrante cuerda.
Que tu voz, gato misterioso,
gato seráfico, gato extraño,
en que todo es, cual en un ángel,
¡Tan sutil como armonioso!
Charles Baudelaire
Pelussa (22.06.2013)dimarts, 25 de juny del 2013
SONS...
dilluns, 24 de juny del 2013
ESTIU
Girona 24.06.2013
Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
Miquel Martí i Pol
diumenge, 23 de juny del 2013
LLETRA A LLETRA...
Girona 22.06.2013
Lo esencial de un poeta es que nos construya su mundo
Ezra Pound
dissabte, 22 de juny del 2013
divendres, 21 de juny del 2013
LA BRUIXA DE LA CATEDRAL
Girona 21.06.2013
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona
una dona dedicada al diabòlic art de la bruixeria que per mostrar el
seu odi a tot el que fos religiós, acostumava a llançar insults i pedres
contra la Catedral.
Un dia durant la processó de Corpus va
apedregar el pas i es va sentir una veu divina que li va dir: “pedres
tires, doncs de pedra et quedaràs…”.
La bruixa es va convertir en pedra i la
van col·locar a la paret al costat de la Torre de Carlemany com a
gàrgola perquè de la seva boca no sortissin insults sinó l’aigua neta de
la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués veure el cel.
dijous, 20 de juny del 2013
dimecres, 19 de juny del 2013
AMISTAT
(19.06.2013)
Del silenci profund dels grans llacs
vinc i porto una cosa divina:
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo pel riu displecent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com d'un bany,
l'alba cosa a les mans em lluïa.
No l'estimo per lenta i brogent,
ans per forta, per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
Clementina Arderiu
vinc i porto una cosa divina:
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo pel riu displecent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com d'un bany,
l'alba cosa a les mans em lluïa.
No l'estimo per lenta i brogent,
ans per forta, per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
Clementina Arderiu
EL POEMA ÉS LA NIT
El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Miquell Martí i Pol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)