Girona 1.11.2014
El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada