dimecres, 19 de novembre del 2014

NISSAGA...

 
http://www.grup62.cat/llibre-lhabitacio-grisa-107819.html"El Miquel Guinovart es va veure reflectit en l'Emma i va fer els possibles perquè a la seva néta li agradés cada vegada més la llibreria i la vida que s'hi vivia. Amb catorze anys la filla de l'Helena s'havia llegit més llibres que totes les nenas de la seva edat juntes i podia enumerar en ordre cronològic natural cadascuna de les obres de qualsevol escriptor català contemporani. El seu avi va introduir-la hàbilment en un món de personatges reals que semblaven de ficció. Va explicar-li històries gairebé màgiques sobre el fundador de Les Flors del Mal i ella va escoltar-se amb els ulls oberts totes i cadascuna d'aquelles històries [...] Malgrat les indirectes constants del seu pare, l'Amadeu Guinovart va poder continuar amb la idea d'esdevenir un escriptor important i no va deixar d'escriure ni un sol dia la seva novel·la. Pocs mesos després del seu retorn, amb el fill del farmacèutic i un dels mestres de Mir van crear la revista literària Flor Blava. La revista es va publicar mensualment durant gairebé dos anys i en cada número els lectors van poder llegir un nou capítol de Matilde. El Miquel Guinovart en conservava tots els números. Quan l'Emma va fer catorze anys els hi va ensenyar i així va ser com la seva néta va començar a llegir els primers capítols de Matilde i, malgrat no entendre a vegades el llenguatge vuitcentiste de l'Amadeu Guinovart, va tenir més i més ganes de saber coses d'aquell avantpassat seu [...] L'Amadeu Guinovart, però, mai va acabar aquella novel·la perquè quan va arribar al capítol vint-i-un va decidir no continuar. Convençut que el que estava escrivint era millor que qualsevol obra literària que mai ningú abans hagués escrit, havia fet arribar els divuit primers capítols a Josep Yxart i havia esperat amb ànsia una carta de resposta. La carta havia trigat més de dos mesos a arribar i, quan ho havia fet, l'havia deixat sense més ganes d'escriure. Ningú va saber mai què li deia Yxart en aquella carta, però a partir de les hores l'Amadeu va abandonar Matilde i va decidir tornar a Barcelona per acabar la carrera.
L'Emma Guinovart va haver d'insistir molt fins aconseguir tocar els fulls engroguits del manuscrit inacabat. Quan va començar a anar a l'institut, va passar-se hores intentant desxifrar l'escriptura de l'Amadeu Guinovart i tardes senceres buscant la carta de Josep Yxart entre tots els papers antics. Els misteris que envoltaven la seva vida, en aquells moments, eren per a l'Emma molt més atraients que les fórmules de física que li ensenyaven a classe. Mai va trobar la carta, però sí alguns dels poemes que l'Amadeu va escriure a una noia [...] A l'Helena no li agradava gens que la seva filla es passés tantes hores a les golfes i encara menys a la llibreria. Volia que l'Emma estudiés, anés a la universitat, s'allunyés de Mir tant com li fos possible... Però a la seva filla no li agradava estudiar, treia males notes en totes les asignatures, excepte en llengua i literatura [...] Va ser el Jaume qui va dir-li que l'Emma volia deixar l'institut i treballar amb ell a Les Flors del Mal . Va dir-li, també, que ell hi estava d'acord i el seu sogre, per calmar-la, va argumentar-li que als llibres es podien aprendre moltes més coses que a la universitat. Als disset anys la filla gran de l'Elena Vidal va començar a treballar a Les Flors del Mal." (fragment pàg. 56-59)