- A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS
- Uns pins massa sensibles es revinclen
- deixant sentir com se saben patètics
- mentre compleixen aquest deure líric
- d'expressió del vent, que arriba net.
- Les arrels cruixen sordes, i les branques
- exulten de dolor, per proclamar
- que és greu que bufi l'esperit. El vent,
- quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.
Gabriel Ferrater
