IX

 Ciutadella 19.09.2015

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...

Maria-Mercè Marçal

DONA...

Res no et serà pres: vindrà tan sols

l'instant d'obrir

dòcilment la mà

i alliberar

la memòria de l'aigua

perquè es retrobi aigua

d'alta mar.

Maria-Mercè Marçal

RETRAT EN SÈPIA...

Jo sóc l’altra. Tu ets jo mateixa:

aquella part de mi que se’m revolta

que expulso lluny i em torna

feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l’altra.

 

Maria-Mercè Marçal

PROP DEL MAR...

 De primer van foradar-me les orelles

i de llavors ençà duc arracades.

No prengueu aquest bosc per una alzina.

Maria-Mercè Marçal

CAU DE LLUNES...

 Draps de pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.


Maria-Mercè Marçal

POEMA DE DESGLAÇ

 

Ciutadella, 26 de febrer 2013
  
Sota aquest vent s’aviven
calius d’antigues xeres mal colgades...
Estrany cal·lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
-oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca-
i on el que és nou perd llei d’estrangeria...!
En tu estimo tot el meu passat
congriat en un sol nom ritual:
els ravals foscos del desig, el mal,
la mar assolellada i el bressol.
Cada tombant del teu cos m’alimenta
d’altres paisatges que l’oblit no fon:
el foc encén de nou cada campana
i es clou l’enyor, en retrobar-los vius,
fets carn en tu, i tu els dónes sentit.

No esborraria cap revolt, cap culpa,
cap rastre de coltell, ni l’ombra ni l’estrall,
ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
han rostat i abandonen cansats...:
Prenc el camí que m’ha portat a tu. 

Maria-Mercè Marçal

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Maria-Mercè Marçal

13.11.1952

DIVISA

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.

Maria-Mercè Marçal

25 ANYS ENRERA...

A tu, quan encara eres
un dolç paràsit del meu cos;
i el meu cor, de tu.

Maria-Mercè Marçal

DIVISA

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de clase baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Maria-Mercè Marçal

(pàg. 37 de Contraban de llum)

CANÇÓ DE FER CAMÍ

Per a la Marina

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març, amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

(pàg. 61-62 de Contraban de llum)

Maria-Mercè Marçal

CAU DE LLUNES

Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragi els llavis:
Farem un pacte de sang
quan la lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.

Maria-Mercè Marçal

(pàg. 42 de Contraban de llum)

DEL COLOR DE L'ESPERANÇA

25 de novembre

No escanyis la petita que viu, rebel, en mi
que m'incita al candor, a encendre la mirada,
a estrenar boscos on els llops fan nit
i a creure en el poder de les paraules:
insecte estrany que fins i tot clavat
a la seva minúscula ranera
impenitent arbora
el repte del seu vol.

(pàg. 145)

Maria-Mercè Marçal

PUNTUAL...

He desat al calaix la ruda: se'm podria
a les butxaques i al clos de la falda.
Pels descosits sobreeixia, i pels sets...,
i els he embastats amb agullers de pluja.

L'he desada al calaix: potser les arnes
de l'estiu en faran, d'esme, pastura.
Mentre, triomfaran les fulles noves
al jardí que s'espiga dins de casa.

Sí, he desat la ruda i el reclam
que obria portes als cavalls de l'ordre.
I els daus m'han atorgat laq clau oberta
de la revolta, el vi de l'aventura.

He desat al calaix la ruda. I he afirmat
la deu des d'on s'esbalça la tempesta de l'heura.

Maria-Mercè Marçal

Tot coincidint amb el
dia de la música

SONS I GRAFIES...

Àvidament ressegueixo amb la llengua
el contorn de les teves paraules,
en copso la textura i el relleu
i el mordent que m'aviva les dents.

Al mossec de les meves paraules,
la teva ment se m'obra com un fruit
i la polpa se'm fon, carn endins.

Maria-Mercè Marçal
(p.137)

(Flors al pati del Museu jueu, Girona)

"LA PARAULA POÈTICA" DE:

(més si clikeu damunt es llibre aquí i aquí)

Sobre una pintura de Frida Kalho

Tinc dins del cap un cap d'home,
-matriu sense camí!
Donar-lo a llum em mata,
servar-lo em fa morir.

No és cap home, és un nen,
clavat com una dent.
Si no neix em devora per dins,
si neix m'esbotza el crani i el cervell.

Enmig del seu front un ull
em vigila glaçat
perquè cap culpa no m'exiliï
d'aquest vell paradís.
(pàg. 129)

Maria-Mercè Marçal

"Temptació o repte, transgressió i mancança: l'escriptura".
Maria Mercè Marçal (1952-1998)

10 poemes de desglaç

(més si clikeu damunt la foto)