Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kavafis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kavafis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 d’abril del 2015

IN MEMORIAM


   
VOCES

Voces ideales y amadas
de aquellos que murieron, o de aquellos que han
desaparecido para nosotros como los muertos.
A veces hablan en nuestros sueños;
a veces las escucha nuestro espíritu en el pensamiento.
Y con su rumor por un instante retornan
ecos de la primera poesía de la vida nuestra -
como una música, en la noche, lejana, que se apaga.



 

dilluns, 29 d’abril del 2013

MAR EN LA MAÑANA


Passeig marítim-  ABRIL 2013

Que me detenga aquí. Que también yo contemple por
un momento la naturaleza.
Del mar en la mañana y del cielo sin límites
el luminoso azul, la amarilla ribera: estancia
hermosa y grande de la luz.
Que me detenga aquí. Dejadme creer que esto veo
(ciertamente esto vi por un instante cuando aquí me 
detuve);
y no ahora mis sueños,
mi memoria, la rediviva imagen del placer.


Konstantino Kavafis
(29.04.1863 - 29.04.1933)


dijous, 21 de març del 2013

ÍTACA


Ciutadella, 21 de març 2013

Tingues Ítaca sempre al pensament.
El teu darrer destí és arribar-hi.
Gens no apressis, però la travessia.
És preferible que duri molts anys,
i que fondegis, vell, a illa, ric
amb el que hauràs guanyat en el camí,
sense esperar cap bé que Ítaca et doni.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella, no l'hauries pas emprès.
Res més no té que et pugui ja donar.

I no t'ha estafat pas, si et sembla pobra.
Savi com t'has tornat, amb tant de món,
ja hauràs comprès que volen dir les Ítaques.

(fragment d'Ítaca pàg. 69 de Les poesies de C.P. Cavafis)


Kavafis


A n'Andreu...
Per moltes primaveres més!

dimecres, 13 de febrer del 2013

SEGON A SEGON...




Si la veu és cançó
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia,
i la veu com tu i jo.

dimecres, 5 de desembre del 2012

58.


QUAN ES DESPERTEN

Fes poeta, un esforç per retenirles,
per molt poques que siguin les que s'estan immòbils,
les visions del teu desig.
Posa-les, mig ocultes, dins de les teves frases.
Fes, poeta, un esfoç per conservar-les,
quan es desperten dins del teu cervell
de nit, o en l'esclat del migdia.

(pàg. 101)


divendres, 11 de novembre del 2011

DESDE LAS NUEVE


Doce y media. Rápidamente el tiempo ha pasado

desde las nueve y media cuando encendí mi lámpara
y me senté aquí. Estoy sentado sin leer
ni hablar. A quién podría hablar
en la casa vacía.

La imagen de mi cuerpo joven,
cuando encendí mi lámpara a las nueve,
vino a mi encuentro despertando un perfume
de cámaras cerradas
y pasado placer -¡qué audaz placer!
También trajo a mis ojos
calles ahora no reconocibles,
lugares de otro tiempo donde la vida ardió,
teatros y cafés que una vez fueron.

La imagen de mi cuerpo joven
volvió y me trajo también memorias tristes:
las penas familiares, los adioses,
los sentimientos de los míos, los sentimientos
apenas atendidos de los muertos.

Doce y media. Cóm
o pasan las horas.
Doce y media. Cómo pasan los años.

(pàg. 99-100)

K. Kavafis