dilluns, 21 de setembre del 2015

DESTÍ...


http://www.megustaleer.com/libros/lamant-japons/VT61819"Dos anys després que l'Alma arribés a casa seva per quedar-s'hi, l'Isaac Belasco es va associar amb en Takao Fukuda per posar-hi un viver de flors i plantes decoratives; tenia el somni de convertir-lo en el millor de Califòrnia. Primer caldria comprar unes parcel·les a nom de l'Isaac, com una manera d'esquivar la llei promulgada l'any 1913, que impedia els isei, posseir terres o comprar porpietats. Per a en Fukuda era una oportunitat única, i per a en Belasco, una inversió prudent, com les altres que havia fet durant els anys dramàtics de la Depressió. Mai no li havien interessat els vaivens de la borsa de valors, s'estimava més invertir en fonts de treball. Tots dos homes es van associar amb el benentés que quan en Charles, el fill gran d'en Takao, arribés a la majoria d'edat i els Fukuda poguessin comprar la seva part a en Belasco, al preu del moment, traspassarien el viver a nom d'en Charles i donarien per acabada la societat. En Charles, per haver nascut als Estats Units, era ciutadà americà. Va ser un acord entre cavallers segellat amb una simple encaixada de mans.
Al jardí dels Belasco no arribaven ecos de la campanya de difamació contra els japonesos, als quals la propaganda acusava de competir deslleialment amb els agricultors i els pescadors americans, amenaçar la virtut de les dones blanques amb la seva luxúria insaciable i corrompre la societat amb els seus costums orientals i anticristians. L'Alma no en va saber res, d'aquests prejudicis, fins que al cap de dos anys d'haver arribat a San Francisco, de la nit al dia, els Fukuda es van convertir en el perill groc. Llavors l'Itximei i ella eren amics inseparables." (fragment pàg. 101-102)
 

Imatge relacionada



1 comentari:

fanal blau ha dit...

Na Carme en va rallar d'aquesta novel·la. Així que l'afegeixo a la llista.
T'ha agradat a tu, lectora incombustible?
Ara, una abraçada!