El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.
Joan Vinyoli
FELIÇ 2015!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Vinyoli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Vinyoli. Mostrar tots els missatges
dimecres, 31 de desembre del 2014
diumenge, 23 de març del 2014
OMBRES AL CAPVESPRE...
(Fornells 23.03.2014)
L'ÚLTIM VENT
Qui va deixar l'estèril port
i ha fet del mar son element,
no serà dut a contracor,
a la deriva, pel corrent.
T'he dit adéu, estèril port,
i en la terrible vastitud,
desarborat i cec lament,
et sento prop, oh inconegut,
oh pròsper, únic, últim vent.
Joan Vinyoli
diumenge, 2 de març del 2014
HORA QUIETA
Ciutadella 2.03.2014
Tot és quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l'espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.
Joan Vinyoli
dissabte, 7 de desembre del 2013
LA LLUM DIAMANTINA
La llum diamantina se'm presenta
davant els ulls. No sé quasi, però
ja caminar sinó cap a la posta
severa de l'hivern, brunyida, breu.
Però bé cal, estrelles, contra el vent,
no defallir, no seure sota un arbre.
Comença el camí rost per on salvar-me
del negre aclofament ple de paranys.
Joan Vinyoli
dissabte, 3 d’agost del 2013
ELS DIES
Floreixen i moren els dies,
deixant-nos tristesa només.
De nits estrellades omplies
un temps, el teu cor, en excés,
or pàl·lid de vespres collies,
com flors per a íntims vergers.
Bellesa del món posseïda,
segura, feliç veritat,
perduda tot just assolida,
anhel de conèixer una vida
més pura, més alta, callat
misteri del cor, aleshores:
tot minva, tot mor, calcigat
pel ritme feixuc de les hores.
Passem fent adéus cap enrera:
allò que hem tingut un moment
es perd en la inútil carrera;
sols queda un record i un lament.
Passem com l'encesa primera
de l'alba, com fressa de vent.
(pàg. 63 de POESIA COMPLETA)
Joan Vinyoli
dimarts, 5 de març del 2013
A UN RETRAT DE NOIA
Imatges de SALUSTIANO
Mai un respir no passarà
de tu a la vida:
gest immutable, veu
que no es desvetlla de la boca,
no torbada blancor, silenci
que no es canvia per un cant.
Però crida aquesta mudesa
profundament cap a una terra
on tremoles, oh tell florit,
on les mans agafen, i els ulls,
i el teu gest oblidant-se ordena.
Joan Vinyoli
divendres, 23 de març del 2012
RUNA
Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa't com es clivella,
com va esfondrant-se poc a poc amb sord,
feixuc estrèpit.
Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.
(pàg. 182)
Joan Vinyoli
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa't com es clivella,
com va esfondrant-se poc a poc amb sord,
feixuc estrèpit.
Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.
(pàg. 182)
Joan Vinyolidissabte, 17 de març del 2012
TERRES DAURADES
(Ciutadella, 17.03.2012)Terres daurades de la fantasia,
meravellosos, inefables cels
crepusculars, per on s'allunya el dia,
ple de misteri, vianant excels!
Així que us penso l'ànima somnia,
se sent enduta per estranys anhels,
i com un núvol ple de llum fa via
cap a volsaltres, mons de poesia,
meravellosos, inefables cels.
Joan Vinyoli
diumenge, 22 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)