PERTANYO A LA LLIBERTAT

 n'Enric a ses voltes 

(ciutadella 31.08.2014)

Sóc esclau de lo que fuig.

RUSIÑOL, El pati blau

Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.

Enric Casasses

BON VESPRE!

i
feliç any 

Aquella nit de cap d'any 
va ser sonada sonada 
quan li tocava tocar 
es va espatllar la campana
  

Enric Casasses

CÒPIA...

DAMUNT D'UN ROC

- Redéu, quin taribel feia! -exclamà el Ratolí,
ficat al llit de la Nimfa.

Vallmitjana

L'una sargantana i l'altra
han vingut a vigilar
com ploràvem en silenci
per no res,
i així com elles nosaltres
érem dos.

Enric Casasses

(pàg. 105 de Bes Nagana)

CANÇÓ

Un acord harmònic
de paraules altes
bellesa endins
penetra.

Una potser dissonància
i encara crema més.

Ens envolta un vol immens de galàxies,
la nit inacabable... acompanyen
infinits mons
aquestes mans,
aquestes quatre notes, lireta,
aquestes quatre notes, liró.

Som instruments de la cançó
cantats per ella.
Que ella ens acordi
i ens concedeixi
a cada pas
a cada compàs
el to que toqui tocar
i quan li sembli
que correspongui,
quan ella vulgui,
quan li convengui,
quan ja li vingui,
que faci el ple.

I el fa
i esclata i
després
passa l'esclat
passa un airet
molt fi
de melodia...

I ja al final
un acord trencant-se
-pètals de cendra desfent-se en polsim-
cau sobre nosaltres.

(Pàg. 36-37)

Enric Casasses
(més)