EN EL TEMPS...

  

La vida és com un mural en què tothom 
posa una pinzellada i després marxa; 

i el mural continua

Joan Margarit 

escenes cultura talaiòtica

aquarel·les Andreu T.

CONEIX-TE A TU MATEIX...

      

 Girona 18.01.2013

Oh, com m'estimo aquest profund silenci,

quan tot resta suspès però tranquil

i sense desitjar cap desenllaç.

Un cec ahuca els gossos de l'atzar

i l'aiguaneix dels mots travessa ocult

vilorda i sotabosc. Amb fil d'aguait

com un estel de nit sostinc la lluna.

 

Oh, com m'estimo aquest profund silenci

tan ordenat i clar, fet de maons

de silenci tan ben aparellats.

Ell ablaneix aquesta por de segles

que m'espesseix la sang. Paüra d'ésser

com un dau que a la taula d'un vaixell

rodola sol amb el vaivé del mar.

Joan Margarit

FRAGILITAT

De la llàgrima on viu la teva absència
la intimitat del vent del nord se'n du
un record cap al mar i, amb violència,
volca taules del bar sense ningú.

Queda l'angoixa com una presència:
set anys als lloc de sempre, sense tu
t'han anat convertint en una èpica
d'un personatge sol, un dolor pur.

Un dolor pur amb el que, somrient,
un dia acabaré morint de pena.
Molt de temps vaig tractar d'imaginar

que només eres lluny. Torno a provar.
Mentre prenc un cafè, poleixo el somni
com fa el vent amb l'enorme blau del mar.

Joan Margarit

(pàg. 82 de Misteriosament feliç)

Si
la matemàtica és
la més exacta
de les ciències,
la poesia és
la més exacta
de les lletres

Joan Margarit

"HE BASTIT ESTRUCTURES D'EDIFICIS..."

(més si clikeu damunt es llibre i aquí)


Lectura

M'ha fet entrar en unes altres vides.
Fa dies que llegeixo, però avui
aixeco els ulls. No sé a penes res
de qui ha escrit aquest llibre.
M'avergonyeixo de només conèixer-ne
la lucidesa. La supervivència
no és més que aquesta mena
de conversa en silenci i sense temps.
Això és aterridor
i passa en l'abisme de la ment,
aquest cel blau i fred on l'amor és
l'única forma de posteritat.

Joan Margarit

(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

LA LLIBERTAT

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d'amor, la llibertat.

(pàg. 214)



Joan Margarit

QUAN RILKE "SERVEIX" D'INSPIRACIÓ...

(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"Tenía vint anys quan vaig llegir per primera vegada Cartas a un joven poeta de Rainer Maria Rilke. Hi vaig aprendre algunes veritats, sobre mi mateix i sobre la poesia, que m'han acompanyat sempre [...] Les Cartes de Rilke ja eren part de mi mateix. Encara conservo aquell exemplar ple de notes i subrallat de 1957. Sempre sent la mateixa calidesa quan el torn a fullejar". (pàg. 11-12)

Joan Margarit

(més si clikeu damunt la foto)

Joan Margarit vs Rainer Maria Rilke

"...ploro d'alegria

i el vent de cara em va assecant les llàgrimes".

(més si clikeu damunt es llibre )

(més si clikeu damunt la foto i aquí)

Joan Margarit