Ciutadella 13.03.2015
En el agua: mi ausencia en la aridez. Una flor.
Una flor que define el aire.
En el pozo más hondo, tu cuerpo es mecha.
(pàgina 7 de Poesía completa)
Paul Auster
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Auster. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Auster. Mostrar tots els missatges
divendres, 13 de març del 2015
dissabte, 8 de juny del 2013
TOT PER DESCOBRIR...
"Cap a la meitat de la primera lectura, recordo que em vaig dir que el Sachs era més un pensador que no pas un artista, i la seva falta de subtilesa sovint m'empipava, la seva manera d'insistir repetidament en un punt, de manipular els personatges per subratllar les seves idees en lloc de deixar que ells mateixos creessin l'acció. Encara que no escrivia sobre ell mateix, vaig entendre que per a ell el llibre devia ser profundament personal. L'emoció dominant era la ràbia autèntica i dolorosa que tenyia gairebé totes les pàgines del llibre: ràbia contra Amèrica, ràbia contra la hipocresia política, la ràbia com una arma per destruir els mites nacionals. Però tenint en compte que la guerra del Vietnam encara continuava, i que el Sachs havia anat a la presó a causa d'aquella guerra, no era difícil entendre d'on li havia sortit aquesta ràbia. Donava al llibre un cert to estrident i polèmic, però d'altra banda crec que aquest era el secret de la seva força, el motor que feia avançar el llibre i que t'empenyia a continuar-lo llegint. El Sachs només tenia vint-i-tres anys quan va començar El nou colós, i hi va perseverar durant cinc anys, en un procés en què va escriure set o vuit esborranys. La versió publicada tenia quatre-centes trenta-sis pàgines, i quan me'n vaig anar a dormir aquell dimarts a la nit me les havia llegit totes[...] El dimecres a la tarda, quan vaig tornar de la feina, inmediatament em vaig posar a escriure-li una carta. Li vaig dir que havia escrit una gran novel·la. Sempre que volgués compartir amb mi una altra ampolla de bourbon, seria un honor beure-me-la amb ell copa a copa.
Després d'això ens vam començar a veure amb regularitat. El Sachs no tenia una feina fixa, i això feia que estigués més disponible que la majoria de les persones que jo coneixia, que tingués més flexibilitat d'horaris [...] Treballava quan se sentia inspirat (en general de nit), i la resta del temps estava lliure. Voltava pels carrers, anava a museus i galeries d'art, veia pel·lícules a l'hora que fos, llegia als bancs dels parcs... No estava sotmès a l'esclavitud del rellotge com ho estan altres persones, i per tant no tenia mai la sensacio de perdre el temps [...] Quan vaig conèixer el sachs, jo treballava per a un llibreter de vell a l'Upper East Side. A les tardes, a casa, traduïa una història moderna de la Xina escrita per un periodista francès, un llibre barroer i mal escrit que m'exigia més esforç del que es mereixia. Tenia l'esperança de deixar la feina amb el llibreter i començar a guanyar-me la vida com a traductor. Mentrestant, també, continuava escrivint contes i, de tant en tant, feia resenyes de llibres, de manera que entre una cosa i l'altra no dormia gaire."
(fragment pàg.65-67)
(fragment pàg.65-67)
divendres, 5 d’abril del 2013
diumenge, 3 de febrer del 2013
THE WALL
(Ciutadella, 3 de febrer de 2013)
5
De cara al muro
adivina la ingente
suma de pormenores.
No es nada.
Y es todo lo que él es.
Y si él nada fuera, dejad que empiece
donde se encuentre a sí mismo y, como cualquier
otro hombre,
que aprenda el habla del lugar.
Pues él vive también en el silencio
que viene antes de la palabra
de sí mismo.
(pàg. 181 de Poesia completa)
De cara al muro
adivina la ingente
suma de pormenores.
No es nada.
Y es todo lo que él es.
Y si él nada fuera, dejad que empiece
donde se encuentre a sí mismo y, como cualquier
otro hombre,
que aprenda el habla del lugar.
Pues él vive también en el silencio
que viene antes de la palabra
de sí mismo.
(pàg. 181 de Poesia completa)
Paul Auster
diumenge, 2 de desembre del 2012
DE SOMBRA A SOMBRA
(Ciutadella 2.12.2012)
Contra la fachada del atardecer:
sombras, fuego y silencio.
Ni siquiera silencio, sino su fuego,
la sombra
que arroja un respirar.
Para entrar en el silencio de este muro
debo dejarme atrás a mí mismo.
(pág. 125 de Poesía completa)
Paul Auster
dissabte, 10 de novembre del 2012
dissabte, 25 d’agost del 2012
dimecres, 29 de febrer del 2012
ORÍGENS...
"Te gustaría saber quién eres. Con poco o nada para orientarte, das por sentado que eres el producto de vastas migraciones prehistóricas, de conquistas, violaciones y secuestros, que los prolongados y tortuosos cruces de tu horda ancestral se han extendido por muchos territorios y reinos, porque tú no eres la única persona que ha viajado, después de todo tribus de seres humanos llevan miles de años desplazándose por el planeta, y ¿quién sabe quién engendró a quién que a su vez engendró a quién que engendró a quién para luego engendrar a quién hasta acabar con tus padres engendrándote en 1947? Sólo puedes remontarte a tus abuelos, con escasa información sobre tus bisabuelos por parte de tu madre, lo que significa que las generaciones que los precedieron no son más que un espacio en blanco, un vacío de conjeturas y ciegas suposiciones. Tus cuatro abuelos eran todos judíos de Europa del Este [...] Tus dos abuelas eran pelirrojas, y en ambas ramas de tu familia hay una tumultuosa mezcla de rasgos físicos en la mucha descendencia que dejaron [...] Como no sabes nada de tus orígenes, hace mucho que decidiste presumir de que eres un compuesto de todas las razas del hemisferio oriental, en parte africano, árabe, chino, indio y caucasiano, el crisol de muchas civilizaciones enfrentadas en un solo cuerpo [...] Y por tanto has decidido conscientemente ser todo el mundo, aceptar a todos los que llevas en tu interior con objeto de ser tú mismo de una forma más libre y plena, puesto que la cuestión de quién eres es un misterio y no albergas esperanzas de que algún día se resuelva." (fragment pàg. 125-127)
dissabte, 8 de gener del 2011
AL PEU DE LA LLETRA...
dilluns, 29 de novembre del 2010
RETORN FORÇÓS...
(més si clikeu damunt es llibre aquí i aquí)més de Sunset Park
"La casa no té res a veure amb cap altra que hagi vist mai a Nova York. És conscient que la ciutat és plena d'estructures anòmales que no tenen cap relació aparent amb la vida urbana -les cases de totxo i els pisos-jardí en determinades zones de Queens, per exemple, amb les seves tímides aspiracions residencials, o les poques cases de fusta que queden al nord de Brooklyn Heights, relíquies històriques de la dècada del 1840-, però aquesta casa de Sunset Park no és ni residencial ni històrica, és només una barraca [...] Unes teules grises esquerdades, unes motllures vermelles al voltant de les tres finestres de guillotina del primer pis, una balaustrada de nyigui-nyogui al porxo amb unes obertures en forma de diamant i pintades de color blanc, les quatre columnes que aguanten el sostre del porxo pintades de vermell [...] Tot i que la casa li sembla petita, l'interior està força net, amb la lluïsor provisional que li dóna la pintura, i per tant és fins i tot habitable [...] Tres dies després de la seva arribada, truca al despatx del seu pare. La recepcionista li diu que és fora del país i que no tornarà a la feina fins al 5 de gener [...] Llegeix al diari que les preestrenes de l'obra de la sava mare començaran el 13 de gener. No sap que fer amb el seu temps [...] Volta pels carrers, intentant familiaritzar-se amb el seu entorn, però de seguida perd l'interès per Sunset Park. Al barri hi ha un aire esmorteït, troba, la trista buidor de la pobresa i la inmigració, una zona sense bancs ni llibreries, només agències de préstecs ràpids i una decrèpita biblioteca pública, un petit món a part del món on el temps avança tan poc a poc que ben poca gent es molesta a portar rellotge.
Passa una tarda fent fotografies d'algunes de les fàbriques que hi ha prop de la riba, dels antics edificis... L'endemà, s'aventura a anar al barri xinès de la Vuitena Avinguda, amb la densa concentració de botigues i negocis, les voreres plenes de gent... un centenar d'escenes per capturar, tot de colors vius al seu voltant, però tot i així se sent aixafat, desmotivat, i marxa sense haver fet ni una sola foto. Necessitarà temps per adaptar-se, es diu. El seu cos potser és aquí, però el seu cap encara és a Florida amb la Pilar, i encara que torni a ser a casa, aquesta Nova York no és la seva Nova York, no és la Nova York que recorda." (p.106-112)
Passa una tarda fent fotografies d'algunes de les fàbriques que hi ha prop de la riba, dels antics edificis... L'endemà, s'aventura a anar al barri xinès de la Vuitena Avinguda, amb la densa concentració de botigues i negocis, les voreres plenes de gent... un centenar d'escenes per capturar, tot de colors vius al seu voltant, però tot i així se sent aixafat, desmotivat, i marxa sense haver fet ni una sola foto. Necessitarà temps per adaptar-se, es diu. El seu cos potser és aquí, però el seu cap encara és a Florida amb la Pilar, i encara que torni a ser a casa, aquesta Nova York no és la seva Nova York, no és la Nova York que recorda." (p.106-112)
Paul Auster
dimecres, 6 d’octubre del 2010
EN PREPARACIÓ...
La literatura es esencialmente soledad.Se escribe en soledad, se lee en soledad
y, pese a todo, el acto de la lectura permite una
comunicación profunda entre los seres humanos
Paul Auster
(més aquí, aquí i aquí)
dimecres, 7 d’abril del 2010
AMB CONEIXEMENT DE CAUSA...
"Necesitamos desesperadamente que nos cuenten historias, tanto como el comer, porque nos ayudan a organizar la realidad e iluminan el caos de nuestras vidas".
dimecres, 16 de desembre del 2009
(més si clikeu damunt es llibre aquí i aquí)
"En los remotos tiempos de nuestra juventud, Walker y yo habíamos sido amigos. Ingresamos juntos en Columbia en 1965, dos estudiantes de primer curso procedentes de Nueva Jersey, y durante los cuatro años siguientes nos movimos en los mismos círculos, leímos los mismos libros, compartimos las mismas aspiraciones. Luego se licenció nuestra promoción y perdí el contacto con él [...] Durante los treinta y tantos años siguientes, apenas me acordé de él, pero cuando lo hacía siempre me preguntaba cómo se las había arreglado para desaparecer sin dejar rastro. De todos los jóvenes inadaptados que formaban nuestra pequeña pandilla de la facultad, Walker me daba la impresión de ser el más prometedor, y consideraba inevitable que antes o después empezara a leer reseñas sobre los libros que había escrito o a encontrarme en una revista con alguna publicación suya [...] Ese momento nunca llegó, y sólo podía concluir que el muchacho destinado a vivir en el mundo literario había pasado a interesarse por otras materias. Hará poco menos de un año (primavera de 2007), la UPS me entregó un paquete en mi casa de Brooklyn. Contenía el manuscrito de la historia de Walker sobre Rudolf Born..." (pàg. 73-74)
Paul Auster
dilluns, 29 de juny del 2009
(més si clikeu damunt es llibre)
"Vaig arribar a Nova York la tardor de 1965. Llavors tenia divuit anys i durant els primers nou mesos vaig viure en una residència d'estudiants [...] però a l'acabar el curs em vaig traslladar a un pis del carrer 112 Oest [...] Vivia en aquell pis amb més de mil llibres. Originàriament, havien estat del meu oncle Victor, que els havia anat reunint al llarg d'uns trenta anys [...] Em vaig quedar els llibres, però durant l'any i mig següent no vaig obrir cap de les caixes de cartró on estaven guardats [...] El pis no estava moblat, vaig convertir les caixes en una sèrie de "mobles imaginaris". Les vaig posar en fila, les vaig apilar...un grup de setze em va servir de suport per al matalàs, un altre grup de dotze es va convertir en taula, uns quants grups de set es van convertir en cadires, etc..." (pàg. 9-10)
dijous, 18 de juny del 2009
EL NOSTRE PA DE CADA DIA...
dijous, 4 de setembre del 2008
divendres, 20 de juny del 2008
POBRETS!!!
"Los escritores somos seres heridos. Por eso creamos otra realidad".(més de d'Auster si clikeu damunt la foto)
(més si clikeu damunt es llibre)diumenge, 8 de juliol del 2007
Un somni...poder volar
Paul Auster (1947)
Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2006
(més si clikeu damunt la foto)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)