"Visc en un
a cabana amb lloguer baix. Poc després d'instalar-m'hi, a través de l'agent immobiliari vaig descobrir que el propietari és l'home per a qui treballo. Ell és el fundador de la companyia de taxis on faig de xofer: VACANT TAXIS. Una empresa dubtosa, per no dir més [...]La casa on vaig créixer era una ruïna total, però m'hi vaig quedar fins que el Tommy, el meu germà, va acabar l'institut i se'n va anar a la universitat. A vegades penso que jo hauria pogut fer igual, però era massa mandrós com a estudiant. Sempre estava llegint el que fos en comptes d'aplicar-me en les mates i tota la resta. Potser hauria pogut apredre un ofici, però aquí no hi ha escoles de formació professional, i menys per als tipus com jo. Per culpa d'aquesta ganduleria, a l'institut no anava gens bé, exceptuant l'anglès, gràcies a les lectures [...]
Un dimarts al vespre quan arribo a casa de la feina, agafo el correu de la bústia. Juntament amb les factures de la llum i del gas i la propaganda de torn, hi ha un sobre petit. Hi ha el meu nom escrit amb un gargot i em pregunto que carai deu ser [...] És molt tard quan finalment me n'ocupo. Alguna cosa em fluctua entre els dits mentre aguanto el sobre a les mans i començo a estripar-lo... per un moment, tinc la sensació que tot s'atura a observar mentre fico el dits dins el sobre i en trec una carta vella. L'As de Diamants. Hi ha tres adreces escrites amb la mateixa lletra que el sobre [...] Qui em podria enviar una cosa així?, em pregunto. Que he fet per rebre una carta vella a la bústia, amb unes adreces misterioses anotades? Torno a entrar i m'assec a la taula de la cuina. M'esforço a endivinar què passa i qui m'ha enviat per correu el que podria ser un retall de destí. Em sobrevenen visions d'un munt de cares..." (fragment pàg. 22-31)
