diumenge, 30 d’agost del 2009



(més si clikeu damunt es llibre)

"Les illes, a Suècia, eren com els llacs, va afegir: n'hi havia de totes les mides i carecterístiques. I m'ensenyà a pronunciar-ne els noms [...] Després es va referir a Suècia con un país ric, solidari, però en certa manera trist. Potser ho feia el clima tant dur dels llargs hiverns, o la religió, o que fossin pocs habitants. En tot cas potser és perquè estem tant sols, va fer. Em va comentar que se sentia profundament lligada al país, que si calia estava disposada a defensar-lo, que veia elemental el dret a lluitar per una manera determinada d'entendre la vida, però que en aquestes qüestions tot eren paradoxes ja que no acceptava els nacionalismes ni la violència. També em va dir que admirava Catalunya perquè era un exemple de nacionalitat que defensava pacíficament els seus drets.
"Si aconseguiu el somni dels Països Catalans sereu un model a Europa", va afegir. Era evident que la Lena intentava ser amable fent aquestes consideracions". (pàg. 11-12)

http://www.larazon.es/images/uploads/image/filename/96319/c617x280_042CAT13FOT2.jpg
(més si clikeu damunt la foto i aquí)

Jordi Coca

divendres, 28 d’agost del 2009


Un escritor es intrínsecamente incapaz
de decir la verdad; por eso llamamos
ficción a lo que escribe.
William Faulkner

dijous, 27 d’agost del 2009

NOU LLIBRE A LA VISTA!


Saramago carga contra Dios
(més si clikeu damunt la foto)

"Somos cuentos de cuentos contando cuentos, nada".


http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/isabelcoixet/imgs/libro_sonidos.jpg
(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"Se abre la puerta y aparece Nagara-San. El occidental se levanta [...] Nagara-san mira unos instantes a David con dureza y desprecio. Éste le sostiene la mirada, sin dejarse amilanar y prosigue:
- Midori también era mi vida...
Nagara le hace una seña a su ayudante. Ambos se van.
David les mira con impotencia. Vuelve a sentarse. Por primera vez siente que algo importante y amenazador ha pasado en su vida. Por primera vez entiende algo que oyó decir a una amiga a la que acababan de abandonar: es como tener ciática en el corazón."
(pàg. 26)

"Ryu y David acaban de tomar la sopa. Tienen los rostros colorados, David está sudoroso [...]
- Esta sopa calienta el alma
Ryu le mira burlona:
- Ah, pero ¿tú tienes alma?
- No, pero si la tuviera, estaría ardiendo aho
ra mismo." (pàg. 52)

http://www.quedepeliculas.com/cartel-200801/200801104329_32230000-pelicula-isabel-coixet.jpg
(més si clikeu damunt la foto i aquí)

dimecres, 26 d’agost del 2009


http://estaticos01.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2008/05/07/1210160580_0.jpg
"La literatura no es inmediata, tiene que sedimentar y requiere tiempo".
Almudena Grandes

dimarts, 25 d’agost del 2009

NO HI HA 2 SENSE 3...


(més si clikeu damunt es llibre)

(més si clikeu damunt es llibre)

(més si clikeu damunt es llibre)

http://www.quedepeliculas.com/cartel-200907/200907114439_46255800-pelicula-millennium-1-los-hombres-que-no-amaban-a-las-mujeres.jpg
(més si clikeu damunt es cartell)

http://www.fantasymundo.com/galeria/imagenes/Literatura01/18586.jpg
(més si clikeu damunt la foto)
Stieg Larsson

dilluns, 24 d’agost del 2009

(RE)LLEGIR...


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/aa/Oscar_Wilde_(1854-1900)_in_New_York,_1882._Picture_by_Napoleon_Sarony_(1821-1896)_3bis.jpg
(més si clikeu damunt la foto i aquí)

Si no podéis disfrutar leyendo un libro
repetidas veces,
de nada sirve
leerlo una sola vez.


dissabte, 22 d’agost del 2009

L'EXPERIÈNCIA ÉS UN GRAU...

Mi propia experiencia me ha enseñado que los instrumentos que necesito para mi oficio son papel, tabaco, comida y un poco de whisky.

dijous, 6 d’agost del 2009


http://www.lahiguera.net/cinemania/actores/jodie_foster/fotos/1981/jodie_foster.jpg
Ser “normal” no es algo a lo que aspirar, sino más bien habría que evitarlo. Al fin y al cabo, ¿quién es capaz de determinar lo que es normal y lo que no?

Jodie Foster

dimecres, 5 d’agost del 2009


Extraña forma de vida
(més si clikeu damunt es llibre)

"...y a las ocho de la mañana, como de costumbre, ya estaba afilando lápices y perfilando ideas con destino al artículo periodístico que escribía a diario y con el que me divertía siempre como un loco [...] Terminado como de costumbre el artículo con esa tristeza que sentimos al final de las mejores fiestas de nuestra vida, pasé a ocuparme -con un repentino e inesperado achaque de pereza- de mi trilogía. Andaba todavía por el cuarto capítulo del segundo volumen [...] Escribí hasta las once y media. Solía trabajar siempre en la trilogía hasta esa hora, que era cuando realizaba el primer alto en el trabajo y bajaba a buscar la correspondencia y a comprar los periódicos. Pero ese día al abrir la puerta del piso , vi que alguien había dejado debajo de ella una carta. Me agaché para para recoger esa inesperada carta y entonces mi sorpresa se incrementó cuando reconocí la letra redondilla, inconfundible de Rosita..." (pàg. 12-14)

http://www.vanguardia.com.mx/XStatic/vanguardia/images/espanol/enrique-vila-matas.jpg

dissabte, 1 d’agost del 2009



Le Pont Neuf
(Toulouse 25.07.09)

"Los mejores profesores son aquellos que saben
transformarse en puentes, y que invitan
a sus discípulos a franquearlos".