RETORN FORÇÓS...

(més si clikeu damunt es llibre aquí i aquí)
més de Sunset Park

"La casa no té res a veure amb cap altra que hagi vist mai a Nova York. És conscient que la ciutat és plena d'estructures anòmales que no tenen cap relació aparent amb la vida urbana -les cases de totxo i els pisos-jardí en determinades zones de Queens, per exemple, amb les seves tímides aspiracions residencials, o les poques cases de fusta que queden al nord de Brooklyn Heights, relíquies històriques de la dècada del 1840-, però aquesta casa de Sunset Park no és ni residencial ni històrica, és només una barraca [...] Unes teules grises esquerdades, unes motllures vermelles al voltant de les tres finestres de guillotina del primer pis, una balaustrada de nyigui-nyogui al porxo amb unes obertures en forma de diamant i pintades de color blanc, les quatre columnes que aguanten el sostre del porxo pintades de vermell [...] Tot i que la casa li sembla petita, l'interior està força net, amb la lluïsor provisional que li dóna la pintura, i per tant és fins i tot habitable [...] Tres dies després de la seva arribada, truca al despatx del seu pare. La recepcionista li diu que és fora del país i que no tornarà a la feina fins al 5 de gener [...] Llegeix al diari que les preestrenes de l'obra de la sava mare començaran el 13 de gener. No sap que fer amb el seu temps [...] Volta pels carrers, intentant familiaritzar-se amb el seu entorn, però de seguida perd l'interès per Sunset Park. Al barri hi ha un aire esmorteït, troba, la trista buidor de la pobresa i la inmigració, una zona sense bancs ni llibreries, només agències de préstecs ràpids i una decrèpita biblioteca pública, un petit món a part del món on el temps avança tan poc a poc que ben poca gent es molesta a portar rellotge.
Passa una tarda fent fotografies d'algunes de les fàbriques que hi ha prop de la riba, dels antics edificis... L'endemà, s'aventura a anar al barri xinès de la Vuitena Avinguda, amb la densa concentració de botigues i negocis, les voreres plenes de gent... un centenar d'escenes per capturar, tot de colors vius al seu voltant, però tot i així se sent aixafat, desmotivat, i marxa sense haver fet ni una sola foto. Necessitarà temps per adaptar-se, es diu. El seu cos potser és aquí, però el seu cap encara és a Florida amb la Pilar, i encara que torni a ser a casa, aquesta Nova York no és la seva Nova York, no és la Nova York que recorda." (p.106-112)

Paul Auster