diumenge, 14 de novembre de 2010

EN UN MATÍ DE DIUMENGE...


La Tardor més inspiradora


El rellotge
un quart, dos quarts, tres quarts.


Passa, passeja, va a la feina.


Els arbres, fulles vermelles, grogues.
La fira, cotó de sucre, els cavallets.

Passa, passeja, torna de la feina.

Cafè, diari, diu
menge.

Capvespre i de sobte...

la nit.


Un quart, dos quarts, tres quarts,
el rellotge.

(Girona, novembre 2010)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La paraula escrita roman.
El verb "permanèixer" no consta en el meu diccionari.
www.diccionari.cat

joana ha dit...

Potser en el teu no. En el meu, que emprem sovint a les illes, sí
dcvb.iecat.net/

PERMANÈIXER v. intr. (castellanisme)
|| 1. Romandre, quedar en un lloc o situació o en una manera determinada; cast. permanecer. Qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis... li sia lícit... per tot lo temps que estarà y permanexerà, en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert, doc. a. 1618 (Col. Bof. viii, 537). Y robas per vestuaris de las tropas del real exèrcit quant permaneix lo mateix motiu, Const. Cat. 312. El palau permanexia en el major abandó, Rosselló Many. 167.
|| 2. (vulgarisme) Comparèixer, presentar-se (Tortosa). «Estàvem parlant d'ell i se mos va permanèixer davant».
Etim.: pres del cast. permanecer, mat. sign. En l'accepció || 2 prové d'un creuament de comparèixer amb permanèixer || 1.

Gràcies per la teva visita.
Salutacions!