Girona 18.01.2013

Oh, com m'estimo aquest profund silenci,

quan tot resta suspès però tranquil

i sense desitjar cap desenllaç.

Un cec ahuca els gossos de l'atzar

i l'aiguaneix dels mots travessa ocult

vilorda i sotabosc. Amb fil d'aguait

com un estel de nit sostinc la lluna.

 

Oh, com m'estimo aquest profund silenci

tan ordenat i clar, fet de maons

de silenci tan ben aparellats.

Ell ablaneix aquesta por de segles

que m'espesseix la sang. Paüra d'ésser

com un dau que a la taula d'un vaixell

rodola sol amb el vaivé del mar.

Joan Margarit