dimecres, 9 de gener de 2013

EL CAMÍ QUE NO FAIG

 
(aquarel·la Andreu T.)

Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.

Ara em perdo també, sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, malencònic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.


Miquel Martí i Pol   
 

 

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Reconéixer els llocs llegits sempre em fa somriure, i aquesta aquarel·la de casa teva és molt bonica. N'Andreu té traça i té un do.
La poesia de Miquel Martí i Pol li va com anell al dit.
Bona nit, joana.

joana ha dit...

Un carrer, que pots rellegir les vegades que vulguis... l'illa, ja ho saps, no es borina mai del seu lloc...

:)