dimarts, 15 de gener de 2013

A DUES VEUS...



Rafael Argullol: ¿No creu que la fraternitat humana es produeix només quan els homes estan sota amenaça?
Moisès Broggi: Això es va provar amb el comunisme, però va ser un fracàs: El fracàs de la revolució és aquest. L'ideal és molt bonic, però l'home es mou més per interès propi, per egoisme. El gran enemic és l'egoisme.
R.A.: Per tant, la fraternitat entre els homes no li sembla possible. Però, si no és possible, llavors ¿com ens podemconformar amb la idea de no conèixer res, finalment? O sigui, al final de la vida no sabem res i a més ens sentim sols. ¿Hem de ser radicalment pessimistes?
M.B.: Davant d'aquestes qüestions, a mi m'agrada recórrer a Sant Agustí. A les dues ciutats de Sant Agustí, la del Bé i la del Mal. La del Bé és l'amor a Déu i el menyspreu a un mateix; i la del mal és l'amor a un mateix i el menyspreu a Déu. Déu són els altres, és el proïsme i l'amor a la naturalesa. Està molt bé, això.
R.A.: També estava molt bé la idea del comunisme. Com a idea, tal com expressa Plató a La República, és meravellosa, ¿però què vol dir que no és una idea massa elevada de la condició humana?
M.B.: És evident que és massa elevada. Una creació intel·lectual que degenerarà sempre per la condició humana. Jo ho conec bé, això, perquè vaig estar a Rússia en plena construcció del socialisme. Ha sigut un fracàs perquè amb l'organització comunista no hi havia propietat privada, tot era de l'estat. Però això és mentida, perquè no era de tots; els amos eren els funcionaris i aquests eren pitjors que els amos. A més, s'acaba l'esperit d'esforç personal; per tant, s'acaba l'esperit de lluita. Va ser un gran desastre, però un gran desastre que ha arrossegat a la humanitat durant un segle i mig pràcticament, el XIX i el XX. Crec que ha sigut un dels esdeveniments més decisius de l'època moderna.
R.A.: I tant, perquè és l'intent radical d'assolir una utopia, però era una utopia que anava en contra de la mateixa naturalesa humana, perquè la considerava massa elevada, o sigui, massa angèlica. Perquè en el fons el que fa el comunisme és reproduir la idea de Plató a La República de crear una societat ideal, sense tenir en compte que els homes no són ideals.
M.B.: Tens tota la raó. En l'interior de cada home es reprodueix la lluita entre les dues ciutats, la del Bé i la del Mal. Per això m'agrada Sant Agustí.
(fragment pàg. 25-26)
(més)