dimecres, 31 de desembre de 2014

DE VESPRE





El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.

Joan Vinyoli


FELIÇ 2015!

3 comentaris:

fanal blau ha dit...

Bon vespre i feliç estrena, polida!
Però....el cava no és per més tard? :)
Una abraçada ben dolça!

Carme Rosanas ha dit...

Molt bon any, bonica!!!

Has triat un poema preciós...

Una abraçada ben forta.

joana ha dit...

Molt feliç any a totes dues.

abraçades!