El teu darrer destí és arribar-hi.
Gens no apressis, però la travessia.
És preferible que duri molts anys,
i que fondegis, vell, a illa, ric
amb el que hauràs guanyat en el camí,
sense esperar cap bé que Ítaca et doni.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella, no l'hauries pas emprès.
Res més no té que et pugui ja donar.
I no t'ha estafat pas, si et sembla pobra.
Savi com t'has tornat, amb tant de món,
ja hauràs comprès que volen dir les Ítaques.
(fragment d'Ítaca pàg. 69 de Les poesies de C.P. Cavafis)
Kavafis
A n'Andreu...
Per moltes primaveres més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada