dimarts, 12 de març de 2013

LLEGIR... UN PLAER RE(I)AL


"Poca gent, al cap i a la fi, havia vist més món que ella. Amb prou feines existia cap país que no hagués visitat, cap notable que no hagués conegut. Ella mateix formava part de la panòplia del món. ¿Per què se sentia ara intrigada pels llibres que, tant hi feia quantes coses més poguessin ser, tan sols eren un reflex o una versió del món? ¿Llibres? Ella ja n'havia vist la realitat.
-Llegeixo, penso jo -va dir a Norman-, perquè hom té el deure de descobrir com és la gent -un comentari prou gastat al qual Norman no va fer gens de cas, perquè ell mateix no se sentia obligat a res i llegia per pur plaer i no pas per instruir-se; tot i que part del plaer ve donat pel fet d'instruir-se, prou que se n'adonava. Però el deure no hi tenia res a veure.
Per a algú amb els antecedents de la Reina, però, el plaer sempre havia ocupat un segon lloc, després del deure. Si podia tenir la sensació que llegir era un deure, llavors s'hi podia lliurar amb la consciència tranquil·la, i amb el plaer, si n'hi havia, com a conseqüència incidental [...] Als llibres tant els és, qui se'ls llegeix, o si se'ls llegeix algú o no. Tots els lectors són iguals, incloent-hi ella. La literatura, va pensar, és una comunitat; les lletres, una república. De fet, havia sentit abans aquella expressió, la república de les lletres, utilitzada en cerimònies de llicenciatura, doctorats honoris causa i altres esdeveniments per l'estil, tot i que sense acabar d'entendre mai què volia dir [...] Tan sols ara entenia què volia dir aquella expressió. Els llibres no mostraven deferència. Tots els lectors eren iguals i això la feia retrocedir als inicis de la seva vida. 
Quan era jove, un dels esdeveniments més emocionants de l'any era la nit de la Victòria, quan ella i la seva germana s'esquitllaven per les portes de palau i es barrejaven, sense que les reconeguessin, amb la gentada. Llegir, trobava ella, li feia sentir alguna cosa per l'estil. Era anònim; era compartit; era vulgar i corrent. I ella, que havia dut sempre una vida a part, s'adonava ara que es delia per experimentar allò. Aquí, en aquestes pàgines i entre aquestes cobertes, podia caminar sense que la reconeguessin.
Aquells dubtes i aquelles incertituds, però, només es van donar al començament. Un cop va agafar el seu ritme, li va deixar de semblar estrany que volgués llegir, i els llibres, als quals s'havia aficionat amb tanta cautela, gradualment van esdevenir el seu element." (fragment pàg. 27-28)