dissabte, 4 de febrer de 2012

CANÇÓ DE FER CAMÍ

Per a la Marina

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança

d'allò que haurem deixat aquí.


Anirem lluny sense recança

-i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.


Hi haurà rems per a tots els braços

-i serem quatre, serem cinc!-

i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.


Partim pel març, amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.


Bruixes d'ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a ple
na mar.
Arreu s'escamparà la vida

com una dansa veg
etal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.


(pàg. 61-62 de Contraban de llum)

Maria-Mercè Marçal